L’Etna belluga

L’Etna torna a estar en erupció. El volcà més actiu d’Europa no ha deixat d’anar mostrant activitat des de fa gairebé mig milió d’anys, de manera que no és cap sorpresa que s’hi torni a posar. He mirat les característiques de l’erupció d’ahir i he vist que està en erupció de tipus estromboliana pels quatre cràters principals. De manera que Déu-n’hi-do l’erupció. Des de finals del segle XX que no en tenia una així.

Això també m’ha recordat una confusió que vaig arrossegar durant molt temps. A l’escola, quan estudiàvem els volcans, em vaig quedar amb la idea que n’hi havia de quatre tipus. Els hawaians, amb erupcions de lava molt fluida. Els estrombolians, amb lava més espessa i ocasionals espetecs de lava i gasos. Els vulcanians, que ja tenen una lava molt espessa, de manera que els espetecs són importants i envien pedres i cendres a molta alçada. I finalment els peleans, que tenen una lava tan espessa que pot taponar el cràter i durant l’erupció esclatar amb violència extrema. En realitat hi ha algun altre tipus, però aquests quatre són els que (crec recordar) em van ensenyar. A més, hi havia un tipus de volcà característic de cada una. L’Stromboli, pels estrombolians, el Kilauea per als hawaians, el Vesuvi pels vulcanians, i el mont Pelé pels peleans. En realitat el dels vulcanians és el Vulcà, però jo els confonia sempre.

Però el detall important és que aquesta classificació serveix pel tipus d’erupció i no necessàriament pel volcà en si. Certament hi ha volcans que sempre tenen el mateix tipus d’erupció, condicionada pel tipus de magma que tinguin a sota. Però altres volcans, com el mateix Etna, poden presentar diferents tipus d’erupcions. Per això ara especifiquen que l’actual és de tipus estromboliana. Altres vegades l’Etna es desperta amb erupcions hawaianes, quan la lava va sortint pels cràters menors que té als costats i va regalimant amb més o menys calma. Alguna vegada fins i tot n’ha tingut de vulcaniana, però això ja és menys freqüent.

Si mirem la classificació de l’Etna segons el tipus de volcà, resulta que és un estratovolcà. Això vol dir que la muntanya s’ha anat formant a mesura que les diferents capes de lava anaven solidificant i creixent unes sobre les altres. Això fa que sigui difícil dir quina és l’altura de l’Etna, ja que pot anar variant amb cada erupció. Actualment està al voltant dels 3322 metres, però la setmana vinent ja veurem com queda.

2 thoughts on “L’Etna belluga

  1. Quina impressió i preocuoació deu fer de prop…

    Potser ens pot arribar alguna pedra que suri d’aquesta erupció? De tant en tant ens arriba a sa vorera de ma mar alguna pedra volcànica que sura. Són poquetes, però curioses. Jo confonc quin nom tenen, i n’hi ha de diverses castes. No sé cert si ses que trobam surant són tosca, ‘pómez’, tuf, tova…
    La ‘tova’ de volcans la confonc a pics pes nom d’una altra ‘tova’ És similar a ‘travertí, que en tenim molt, a canaletes i torrents, fent com crostes d’animalets i plantes enganxats. I ses roques de travertí poden créixer ben ràpid, però no com un volcà…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *