Un bon debat científic és una cosa ben interessant. És creuen idees i interpretacions, s’esgrimeixen dades i en comparen possibilitats. L’únic important és que les estratègies retòriques no esclafin el rigor científic. Una limitació que, en principi, hauríem d’esperar el mateix en articles que apareixen publicats. Aquest matís m’ha vingut al cap llegint un article de Antonio Sitges-Serra, publicat a el Periodico i titulat “L’evolució de ‘L’evolució‘”.
Això de l’evolució és un tema que em fa gràcia malgrat no ser la meva especialitat. Però com a biòleg, entenc una mica els principis de la teoria, i com aficionat a la història, conec per sobre el que va fer i escriure Darwin. Fins i tot m’he llegit “L’origen de les espècies”. Per això em fan gràcia articles com aquest en que aparentment es planteja una crítica a la teoria de l’evolució, però que en realitat allò que diuen no té gaire a veure amb la evolució.
Per començar, l’autor planteja una pregunta: “¿és possible que tot el que veiem sigui fruit de l’atzar evolutiu? … Doncs es veu que no, ens diu la intuïció lliure de prejudicis.” El mateix plantejament de la pregunta ja és sospitós. L’atzar evolutiu. Per algun motiu, els crítics amb la teoria estan obsessionats amb l’atzar, com si l’atzar fos l’essència de l’evolució, i de seguida remarquen que les coses no apareixen per atzar. Però el cas és que no és cert que atzar = evolució. Una idea que caldria entendre abans de posar-se a criticar. Certament, segons la teoria de l’evolució cal que els descendents de qualsevol espècie presentin variacions a l’atzar, però només amb això no en tenim ni per començar. Igual que per fer un cotxe calen rodes, però només amb rodes no tenim un cotxe.
També afirma que “…la teoria de l’evolució no la devem únicament al viatger del ‘Beagle’, sinó que va ser formulada intuïtivament 50 anys abans per Jean Baptiste Lamarck,… Darwin no es va allunyar excessivament d’aquest postulat; simplement va radicalitzar la proposta de Lamarck…” Una idea interessant, però errònia. El concepte d’evolució, en el sentit de canvi, ja l’havien proposar molts investigadors abans de Darwin i no només Lamarck. El que passa és que no se’n sortien a l’hora d’explicar com ho feien les especies vives per evolucionar. El mèrit de Darwin va ser proposar un mecanisme, aparentment senzill, que permetia entendre el motiu pel qual les especies evolucionaven. En principi, proposar un mecanisme no és el mateix que “simplement radicalitzar”.
Més errors: “Dècades després, …els neodarwinistes van resoldre que els canvis adaptatius eren fruit de mutacions genètiques degudes a l’atzar, que donarien origen a espècies que la naturalesa seleccionaria segons la seva capacitat adaptativa. Evolució cega. Mecanicisme biològic. Malgrat que la possibilitat d’eclosió de la intel·ligència humana segons les lleis de l’atzar equivaldria al fet que un mico teclejant en un ordinador escrivís ‘El rei Lear’...”. De nou l’atzar. Si només depengués de l’atzar l’autor tindria raó, el detall important és que ningú ho diu que depengui exclusivament de l’atzar. El que diu la teoria és que els canvis (ara sabem que són les mutacions al DNA) apareixen a l’atzar i que no cal cap Déu, ni cap misteriosa força vital, generant mutacions beneficioses per fer-nos evolucionar. D’això se n’encarreguen la selecció natural, la selecció sexual, la deriva gènica i altres conceptes que són els que donen sentit a la evolució i que l’autor, curiosament, passa per alt. Recordem que el títol complert del llibre de Darwin és “L’origen de les espècies mitjançant la selecció natural, o, la preservació de les races afavorides en la lluita per la vida”. Potser val la pena fer notar que no es diu “L’origen de les espècies mitjançant l’atzar“.
Per cert, un mico, només per atzar no escriuria mai ‘El rei Lear’. Però si a més d’atzar hi hagués un mecanisme de selecció, aleshores ho podria fer en un temps raonablement breu!
Finalment fa una referència a l’epigenètica com a mostra de lamarckisme pur. I posa l’exemple del ratolins que hereten la por induïda als seus progenitors. Reconec que l’experiment dels ratolins amb por el trobo interessantíssim i que l’haurem de seguir atentament. Espero amb ganes que el confirmin i que n’apareguin de similars perquè obrirà noves vies de coneixement fascinants. Però en absolut anul·larà el mecanisme evolutiu proposat per Darwin, de la mateixa manera que trobar una moto no demostra que els cotxe no existeixin. En realitat, l’únic exemple de lamarckisme pur que em ve al cap és el de l’evolució de les idees en les societats humanes. Les idees, els coneixement i els hàbits adquirits pels pares passen amb facilitat a la descendència. També evolucionen, també muten i també s’extingeixen. Però això no té res a veure amb l’evolució biològica..
La teoria de l’evolució, com qualsevol teoria científica, s’ha de posar a prova constantment, s’ha de modificar, canviar i potser descartar el dia que les dades no es puguin explicar per la teoria. Però una mica de rigor a l’hora de criticar-la no estaria de més. En aquest sentit agafo una última frase treta de l’article: “L’evolució jugant a la gallineta cega difícilment pot sostenir-se avui com a hipòtesi científica”. És cert. Simplement passa que cap científic seriós pretén que l’evolució actuï d’aquesta manera.
No puc evitar recordar quan vaig estudiar els algorismes genètics a la carrera d’informàtica. Semblava mentida que allò pugué funcionar, però la veritat és que si tens el problema ben modelat és un mecanísme potentíssim d’obtenir solucions òptimes a certs problemes.
I tot i que sembla que funciona per ‘atzar’ la cosa no és ni molt menys així, com comentes, els canvis es fan de forma aleatòria però després hi ha tot un procés de selecció, creuament, herencia, etc.. sense les quals el mecanisme no tindria cap mena de sentit.
En realitat, obsessionar-se amb l’atzar i passar per alt la resta (de manera que es tergiversa completament el sentit de la teoria) és l’estratègia preferida dels creacionistes.
És evident que l’assignatura de Ciencies pel mon contemporani, que l0’amic Wert vol eliminar, és imprescindible. Hi ha massa gent que encar no entén com funciona l’evolució i es fa un embolic amb l’atzar, les mutacions, els diferents sistemes de selecció i les dinàmiques de les poblacions. La idea base era senzilla, però els detalls que genera són d’una complexitat fantàstica.
M’empipa molt que encara es presenti l’evolucionisme darwinia (o neodarwinià) com una mena d’hipòtesi més o menys descabellada que tot just s’està intentant demostar. Que, actualment, algú encara discuteixi l’evolució de les espècies per la selecció natural estaria al nivell de discutir la veracitat de la física del Sr. newton en el camp de la física. L’evolució darwiniana és una teoria ampliament demostrada i contrastada, tot i que, evidentment, sempre queden aspectes o punts a estudiar per afinar el seu funcionament o explicar casos concrets. De ben segur que hi ha punts sobre els que intervindran altres factors, potser aspectes més lamarckians, però d’aquí a qüestionar l’evolucionisme hi hauria d’haver tot un abisme.
De tota manera, quan en el mateix discurs surt el típic qüestionament de “és impossible assolir la inteligència humana amb aquest procés aleatori”, es fa evident un antropocentrisme que acostuma a anar associat a una greu incapacitat d’acceptar raonaments i proves del tot evidents.
Com a professor de secundària moltes vegades he explicat la teoria de l’evolució i no us podeu imaginar les dificultats que tenen els nois per entendre-la i acceptar-la. Parlo d’alumnes de primer de batxillerat. No sé per quin motiu costa tant assumir aquesta teoria. No m’estranya doncs que la mena de crítiques com la d’aquest article tinguin una certa volada.
Amb escrits com aquests és normal que algunes idees es blindin des del punt de vista científic. Si no hi ha qui suposadament les rebat..
He buscat una mica qui és i em confirma una mica més el que defenso des de fa temps, un metge no és un científic tot i que la gent ho tendim a pensar. En general no són més que mecànics molt ben entrenats.
Tornant al tema.. A més a més de no tenir clar el concepte d’atzar tampoc té en compte que són idees que s’apliquen a col·lectius i els col·lectius són brutals!! És en aquest rang on apareixen les propietats emergents.
Per algun motiu misteriós sembla que costa d’acceptar l’evolució. En alguns llocs del món s’ensenya a les escoles públiques el creacionisme com a teoria alternativa a l’evolució…
http://www.slate.com/articles/health_and_science/science/2014/01/creationism_in_public_schools_mapped_where_tax_money_supports_alternatives.html
És molt lamentable que encara escoltem, a un medi d’informació suposadament seriós, arguments tan infantils sobre l’evolució, més propis d’un creacionista que d’una persona racional. Per qui vulgui de veritat saber com desmuntar aquests arguments, doneu un cop d’ull a http://www.scientificamerican.com/article/15-answers-to-creationist/
Ricard Sole
Investigador ICREA
Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC)
M’encanta que l’autor parli de “la intuïció lliure de prejudicis”. Els que comprenem la teoria de l’evolució de Darwin ens sembla la mar d’intuïtiva, molt més que l’heliocentrisme o la teoria de la relativitat. Per què, doncs, sempre rep el pobre Darwin enlloc d’Einstein o Copèrnic? Doncs perquè el geocentrisme ja està superat i a aquestes alçades és indefensable, i perquè de la física de partícules no s’entén ni un borrall i no ens afecta en la nostra vida diària. Però que qüestionin l’aparició de la intel·ligència humana i del lliure albir els toca el voraviu i l’antropocentrisme.
Óscar, jo també sóc professor (de secundària) i el que veig és que els problemes no són tant per entendre l’evolució, sinó per deslliurar-se de prejudicis pre-existents i d’un elevat grau d’antropocentrisme. De fet, mentre expliques l’evolució parlant d’animals i plantes no acostumen a haver-hi problemes, però quan hi posem els éssers humans, llavors, la cosa es complica….
Jordi, coincideixo amb el que dius. Efectivament és en el cas de l’aplicació de les teories evolutives a l’ésser humà quan hi ha una autèntica dificultat per acceptar-la.
Bé, sembla que últimament tenim les teories de l’evolució i la seva acceptació com a tema blocaire comú. L’educació és clau per entendre-les i acceptar-les. Jo no només els explico als alumnes les teories de l’evolució. Les posem sobre la taula i les discutim. I entre elles els faig llegir articles escrits per creacionistes. I el problema sempre és el mateix: amb l’home hem topat!
Trobo d’una incultura alarmant tant l’article com el mitjà que el publica i la persona que el signa.
Dit això, un dels punts que em semblen més fascinants és l’argument de les ales de les papallones. Com si allò que els “homo sapiens” etiquetem com a “bonic” fos rellevant per l’univers… Ho trobo d’un antropocentrisme exagerat!
Quanta feina teniu els professors…;)
estic d’acord amb tu. l’atzar és només una part de la teoria. es la part de la teoria que encara no hem aconseguit entendre del tot.
l’atzar el fem servir per descriure aquells fenòmens que no sabem perquè es produeixen. quan es descobreixi la regularitat o la llei que hi ha al darrera de les mutacions, aleshores la teoria serà més completa, perquè no caldrà fer cap referència a l’atzar.
– Que es qüestioni la intel·ligència humana com a resultat de l’evolució no és només mostra d’antropocentrsime sinó també d’ignorància. Cada cop veiem més clar que no som tan intel·ligents com volem creure; tenim una eina molt útil però amb moltes imperfeccions (segurament producte de l’atzar o de les lleis de la Natura que permeten el que permeten), començant per la memòria.
– A molta gent els molesta que la teoria de l’evolució mostri una natura tan crua; potser per alguns ser d’esquerres i estar d’acord amb la teoria és incompatible. Com si l’Univers hagués de funcionar segons la nostra conveniència!
– A qui li sorprèn que Déu no formi part del pensament científic? Déu és, per se, una idea acientífica (jo no perdo l’esperança, però, que la seva existència o no sigui algun dia demostrable). A Newton ja li van criticar un Univers que es movia sense Déu; a Darwin, segueixen sense deixar-lo en pau amb el tema. I per cert, si Déu pemet totes les “barbaritats” que comet la Natura, de quin déu parlem. No és una mica sàdic, el tal déu? No tot són boniques ales de papallones!
– Utilitzar a filòsofs com a contraparts de la teoria de l’evolució em sembla força discutible.
A mi que, malgrat ser biòleg i profe de ciències, hi ha aspectes de la teoria de l’evolució que em costen d’acceptar, m’han de donar arguments bastant més convincents. És clar que difícilment cabran en un article curt com el que tractem.
Ja fa dies d’aquest post, però al llegir aquesta noticia no m’he pogut estar d’afegir l’enllaç: http://www.fogonazos.es/2014/02/attenborough-se-ha-hartado-de-los.html