Durant moltes setmanes hem estat pendents de corbes, d’aplanaments, de comparatives i de tota mena de gràfics. Un dels que vaig trobar més encertats era el que mostrava diàriament en John Burn-Murdoch al Financial Times. Ara també l’han posat en mode interactiu perquè triïs quins països vols comparar i puguis jugar una mica amb les xifres.

I resulta interessant, ja que permet veure molt fàcilment un dels errors més habituals quan intentem interpretar aquesta mena de gràfics. A la primera gràfica hi ha l’evolució de nous morts en tots els països, però estan ressaltats els Estats Units i el Regne Unit. És evident que els americans van per sobre dels britànics, però segurament no ens farem càrrec de com de diferents són els dos casos si no tenim present que l’escala de la gràfica no és lineal sinó logarítmica.

Això vol dir que les dades no es representen de manera igual a l’eix vertical (Y). Només cal mirar les xifres per veure que hi ha la mateixa distància entre l’1 i el 10 que la que hi ha entre el 10 i el 100. I aquesta també és igual que entre 100 i 1000.

Si representem el mateix gràfic, dibuixat amb escala lineal, el que veiem és un increment moltíssim més evident en el cas dels americans. En aquest cas, si hi ha el doble de morts, el gràfic puja el doble. Insisteixo; són les mateixes dades, simplement s’han dibuixat de maneres diferents.

Ah! I les dues són correctes.

La primera representació ha sigut la més habitual, però és una mica enganyosa en el sentit que fa que no acabem de percebre la magnitud de les xifres, ja que tots els països s’assemblen molt. Si sovint es triava la representació “logarítmica” era perquè fer-la servir té un parell d’avantatges.

El primer és que agrupa tots els països. Si no es fes així, només veuríem la corba dels Estats Units molt a dalt, i tota la resta gairebé no podríem identificar cap tendència perquè estarien apinyats a la part més baixa. Amb l’escala logarítmica, tot i que distorsiona els augments, podem veure tots els països com van d’una sola ullada.

D’altra banda, i més important, és que el nombre de casos al principi d’una epidèmia segueix, com molts altres fenòmens, un creixement exponencial al principi. Quan es representa sense més es veu que la línia té una forma semblant a una S. Això fa que sigui relativament complicat comparar situacions. En canvi, si es dibuixa amb un eix en escala logarítmica, la màgia de les matemàtiques fa que la forma de S es transformi en una línia recta. Encara més, el ritme de creixement el podem mirar simplement fixant-nos en com sigui d’inclinada la recta. Com més aixecada estigui, més ràpid està anant la pandèmia.

Si vols veure fins on augmenten les xifres serveix un gràfic. Si vols veure si la corba s’aplana, és millor l’altre.

Els publicistes saben molt bé que les mateixes dades presentades d’una manera o altra poden generar percepcions totalment diferents. Per això, sempre que veiem gràfics, el primer que cal fer és mirar de fixar-nos en com estan representats. Malgrat que siguin correctes, la manera com els hem d’interpretar pot ser marcadament diferent.