No LIGO MACHO. La frase, deixada anar així, sembla escoltada a qualsevol bar i no tindria més recorregut si no fos que va formar part del títol d’un, ja mític, article científic sobre astrofísica. El títol complert era: “No LIGO MACHO: Primordial Black Holes, Dark Matter and Gravitational Lensing of Type Ia Supernovae”. Un joc de paraules basat en el detector d’ones gravitacionals LIGO (per Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory, o «Observatori d’ones gravitatòries per interferometria làser») i en els MACHO, que en física són les sigles per als “Objectes Astrofisics Compactes Massius de l’Halo, o, en anglès, “Massive Astrophysical Compact Halo Object”.

L’article venia a dir que, a partir de les dades del detector LIGO, semblava que la matèria fosca que els astrònoms busquen amb entusiasme, no podia ser feta d’aquests MACHO i que calia buscar-la en altres indrets. Una mostra d’humor científic barrejat amb el sentit de les traduccions. Evidentment, un dels autors era espanyol i amb sentit de l’humor. He vist que el títol l’han fet servir per alguna conferència, però a la versió final de l’article l’editor els el va fer canviar-ho per un títol més avorrit.

La història, però, no acaba aquí. Com passa en ciència, altres col·legues no estarien d’acord amb les conclusions i van analitzar les dades tenint en compte altres variables. En fer-ho i incloent algunes coses dependents de paràmetres relacionats amb la gravetat (g) obtenien resultats diferents. Això ho van mostrar en un altre article on deien que LIGO Lo(g)Normal MACHO. Concretament el títol era: “LIGO Lo(g)Normal MACHO: Primordial Black Holes survive SN lensing constraints”.

No se com acabarà la cosa ni si la matèria fosca estarà oculta en forma de MACHOS o no, però m’encanta quan la comunitat científica li posa humor a temes que no tenen perquè ser avorrits.

Hi ha altres mostres d’humor en els títols. Sovint agrupant ciència i literatura. Per exemple, un article sobre la química d’unes molècules fetes per molts carbonis units en forma d’anells faria les delícies dels amants de l’obra de Tolkien ja que es titulava:  “Propietats optoelectròniques anòmales de les nanoritzacions de carboni quiral… i un anell per lligar-los a tots”.

No se si intencionadament van triar un mal títol per un article sobre química planetària. El planeta Urà juga males passades ja que en anglès Uranus es pronuncia massa semblant a “your anus” (el teu anus). L’article “Chemical processes in the deep interior of Uranus” es podria traduir (amb mala baba) com: “Processos químics a l’interior profund del teu anus”. I aquesta vegada l’editor no li va semblar malament…

Si recordeu la Blancaneus sabreu que la bruixa dolenta es mirava a un mirall i l’invocava dient “mirallet, mirallet de la paret, qui és la més bonica de totes?”. Doncs un treball fet sobre càncer i un tipus particular de RNA petit anomenat microRNA o miR el van titular. “miR, miR de la paret, quin és el miR de meduloblastoma més maligne de tots?“

El llevat és un microorganisme molt estudiat, però als seguidors de la saga de Harry Potter i en concret de la seqüela “Bèsties fantàstiques i on trobar-les” els sonarà el títol de l’article “Llevats fantàstics i on trobar-los: la diversitat oculta de patògens fúngics dimorfs”.

Les mostres d’humor, més o menys recargolat, en articles científics no abunden, però se’n poden trobar. De totes maneres cal vigilar, ja que una revisió va mostrar que, si el títol és excessivament divertit, el nombre de vegades que s’esmenta l’article es redueix notablement. Potser sí que els científics som una mica cap-quadrats incapaços de posar-hi prou humor a les coses serioses.