Japó ha anunciat que ha aconseguit obtenir, per primera vegada gas metà a partir dels hidrats de metà que hi ha sota el mar, a la seva zona costera. L’anunci era previsible ja que fa força temps que l’hidrat de metà es considerava una font potencial d’energia i els països que en tenen en una certa quantitat l’havien d’explotar abans o després. Japó era un dels més interessats ja que sense petroli ni carbó i amb una política de restringir les centrals nuclears, necessitaven desesperadament noves fonts d’energia. L’hidrat de metà era una opció evident.

El que obtenen és gas metà. El metà és el component principal del gas natural de sempre, però en aquest cas no hi hauria impureses o altres hidrocarburs. Es diu hidrat de metà perquè cada molècula de metà està envoltada per unes quantes molècules d’aigua que la mantenen immobilitzada. Això només pot passar a baixes temperatures i altes pressions. El resultat final és una mena de bloc de gel que té atrapat dins una bona quantitat de metà.

Al fons del mar és on es donen aquestes condicions i és on hi ha la major part d’hidrat de metà del planeta, encara que al permafrost congelat de Siberià i Canadà també n’hi ha. I un dels avantatges que presenta és que com que està a pressió, cada metre cúbic de hidrat de metà equival a uns cent seixanta metres cúbics de gas metà. De manera que el rendiment és important. massa important com per ignorar-lo.  Sobretot perquè es calcula que allà sota el mar hi ha quantitats enormes d’aquests compost.

Aleshores, com és que no s’hi havia posat? Doncs perquè tècnicament és complicat i perillós. Aquests hidrats de metà estan sota  el mar, a les primeres capes sedimentaries del fons. Cal perforar però no és com el petroli o el gas que surten a pressió. I resultaria complicat anar tallant blocs del gel aquest i anar-lo pujant a la superfície. Caldria fer-ho mantenint la pressió i la temperatura, sinó, començaria a sortir el gas sense control.

Per extraure’l allà sota s’han intentat dos sistemes. Un era escalfar-lo amb aigua calenta. El gel deixaria de ser estable i el gas sortiria. El problema era que per escalfar coses a les profunditats del mar cal molta energia i tot plegat no sortia a compte. Hi ha qui pensa en baixar una mena d’estufa que escalfa in situ, però el sistema encara està molt a les beceroles.

L’altre mètode, el que han fet servir els japonesos, és disminuir la pressió de manera que el gel igualment deixa de ser estable i el gas s’allibera. Aquest mètode ja s’ha fet servir en algun jaciment a Rússia. La veritat és que malgrat l’anunci que per primera vegada s’ha aconseguit el metà a partir dels hidrats, ja s’havien fet coses semblants en altres països. Suposo que la novetat és que ho han fet en un jaciment marí.

L’inquietant en tot aquesta història és el perill que representa degut a la inestabilitat del material. Si la pressió disminueix massa de pressa, si hi ha un augment de temperatura per algun motiu o si alguna cosa va malament es pot desestabilitzar una bona zona del jaciment i deixar anar de cop una quantitat tremenda de metà. Això seria un perill per als vaixells que hi hagi a la superfície ja que la densitat de l’aigua disminuiria i simplement s’enfonsarien.

Però a més, el metà és un gas que genera un gran efecte hivernacle. Molt més que el CO2. I per molt que jurin que el sistema serà segur, el que no hi ha dubte és que tindrà pèrdues, hi haurà accidents i d’una manera o altra, començarem a alliberar metà a l’atmosfera. Si l’escalfament global ja és inquietant per culpa del CO2, quan comencem a jugar amb el metà les coses poden empitjorar molt de pressa. Fàcilment s’entra en un espiral que fa que l’escalfament augmenta la temperatura de l’aigua del mar, això fa que més hidrat de metà s’alliberi, de manera que l’efecte hivernacle augmenta, i puja de nou la temperatura, alliberant-se més metà…

Però si un país té un dèficit energètic i a la costa hi ha aquesta enorme font d’energia, és il·lusori pensar que no l’explotarà. Tot indica que els humans seguirem cremant combustibles fòssils i alliberant gasos hivernacle durant força temps.