Com cal dissenyar un fanal per aconseguir optimitzar la seva funció? Perquè això de l’enllumenat públic va ser una gran millora en la qualitat de vida de les ciutats i és un tema que ha evolucionat molt, des dels antics temps en que es limitaven a obligar per llei als veïns a tenir un punt de llum a la façana de casa, fins a l’actualitat en que es tenen en compte un grapat de detalls per treure’n el màxim rendiment.

L’enllumenat públic ha anat fent servir la tecnologia més eficient disponible en cada moment. Des dels fanals d’oli, als de gas, fins a l’enllumenat elèctric. I dins d’aquest, han anat millorant el tipus de làmpades que es feien servir per tal de fer una llum més escaient, més econòmica i millor aprofitada.

Una de les adaptacions més òbvies va ser la d’evitar els fanals amb forma rodona i que emetien llum en totes les direccions. Il·luminar el cel és absurd, car i ecològicament pervers, ja que afecta la vida de molts animals nocturns. També espatlla la foscor del cel desitjat pels aficionats i els professionals de l’astronomia. Simplement posant una coberta que tapi per dalt s’evita el problema, i si la coberta reflecteix la llum i la redirigeix cap a terra, aconseguim que tota l’energia gastada s’aprofiti en forma de llum a la zona que ens interessa.

El tipus de làmpada també ha anat evolucionant. Ara ja no es fan servir làmpades de vapor de sodi, que fan una llum més aviat ataronjada i, sobretot, del tipus LED, que són més eficients. Però en això pesa molt el tipus de zona a il·luminar, ja que no és el mateix posar llums per una autopista que per un carreró de poble.

Els fanals, a més, esdevenen elements interessants del paisatge urbà. Alguns, com els del Passeig de Gràcia de Barcelona, d’estil gaunidià però que no són de Gaudí, són autèntiques obres d’art. Altres, més modestos, han d’afrontar un dels grans enemics dels fanals: el pipí dels gossos, que contribueix al deteriorament de la base i que n’escurça notablement la seva vida mitjana.

I, és clar, els fanals també aporten el seu puntet d’humor a la cultura gràcies a personatges que ja formen part del folklore popular, com el borratxo agafat al fanal o el paracaigudista que s’hi queda enredat.