L’origen de l’home

Aquest any en fa cent cinquanta de la publicació de “L’origen de l’home“, el que potser sigui el segon llibre més conegut de Charles Darwin. L’any 1859 havia revolucionat la societat i la ciència en publicar “L’origen de les espècies“, en el que defensava que les espècies vives anaven evolucionant a través de la selecció natural. Aquella no era la primera teoria de l’evolució que es proposava, però sí la primera que plantejava un mecanisme que permetés explicar què era el que empenyia als canvis de les espècies.

Allò topava amb molts principis fermament assentats en la societat del segle XIX i, sobretot, amb els ensenyaments de l’església. Potser per això Darwin va evitar entrar en el tema que havia de ser més inflamable. L’origen dels humans. Darwin pensava dedicar-hi tot un capítol, però el llibre ja era prou extens i provocador i va deixar-ho per més endavant.

L’any 1871 va publicar “La descendència de l’home i sobre la selecció en relació amb el sexe“, que s’ha conegut col·loquialment com “l’origen de l’home”, on entrava en el tema, espinós, de l’origen evolutiu dels humans. Ara tenim molt clar que els humans som una branca més de l’arbre de la vida, però durant molt temps ens hem considerat una cosa a part. Uns éssers fets a imatge i semblança de Déu, poca broma!

De totes maneres, el llibre dedica gairebé més espai a un altre tema. El paper de la selecció sexual en l’evolució. A l’Origen de les espècies ja havia posat sobre la taula el paper de la selecció natural. Un mecanisme fàcil d’entendre. Cada generació està feta per organismes lleugerament diferents. Algunes de les diferències atorgaran algun avantatge als individus que les tinguin i aquests tindran més números per sobreviure i deixar descendents. A mida de repetir el procés una i altra vegada, les característiques dels individus que formen l’espècie aniran canviant, adaptant-se a les condicions que seleccionen als millor adaptats.

Però Darwin no podia ignorar que hi ha espècies amb característiques que semblen molt poc adaptatives. L’exemple que més s’ha repetit és la cua del paó, però també algunes banyes exageradament grans de cérvols o els colors llampants i molt visibles de peixos, insectes o ocells. No semblen caràcters que atorguin cap avantatge a l’individu. Més aviat al contrari.

L’explicació de Darwin és que, a més de la selecció natural dels millor adaptats, hi ha una altra selecció basada en l’atractiu sexual. Després de tot, no es tracta només de sobreviure sinó de passar els gens a la següent generació. Tindrà més efecte sobre l’evolució d’una espècie un organisme que es reprodueixi molt eficientment, encara que mori jove, que no pas un que visqui molt, però no es reprodueixi.

Darwin adopta (no podia ser d’altra manera al segle XIX) un punt de vista molt centrat en els mascles, que competeixen pel favor de les femelles. La manera d’aconseguir ser triats pot ser tenir el color més llampant, lluitar amb els mascles rivals o presumir d’una cua amb un plomatge més espectacular que cap altre. Si això fa que les femelles et triïn, tant se val que et compliqui la vida a l’hora de volar. I pel que fa a les femelles, segons Darwin, tenen un paper més aviat passiu i es limiten a triar entre tots els mascles.

Els detalls segurament estan malament i la competència entre femelles és igual d’intensa que entre mascles, encara que sigui menys vistosa. Però l’essència de la idea segueix sent vàlida. Cal sobreviure, però també cal reproduir-se.

Semblaria que un llibre que ja parla obertament de l’evolució dels humans hauria d’haver causat un daltabaix encara més gran que l’Origen de les espècies Però era difícil superar el terratrèmol que havia causat el primer dels llibres. A més, encara que evités parlar-ne obertament, les implicacions que tenien les idees de Darwin sobre l’evolució dels humans ja eren evidents d’entrada, de manera que en realitat no va ser una gran sorpresa.

4 thoughts on “L’origen de l’home

  1. Sembla que les conclusions de Darwin haurien d’haver estat adoptades per tot el món. Són massa bones per negarles. I no obstant això, el fanatisme i el papanatatisme lluiten encara per no aceptar tanta evidència. No només la neguen sinó que s’hi enfronten amb doctrines estúpides basades amb creences més aviat pròpies de subnormals. Lamentable pels que ens atribuïm l’adjectiu de Sapiens. Som a les beseroles com espècie intel·ligent.
    Per altra banda… Què diria avui en Darwin al comprovar com els propis humans podem manipular els gens i prendre part activa en l’evolució de la vida desdibuixant el rumb natural de la naturalesa?

  2. Bones! Sabeu on puc trobar el llibre en català? M’encantaria llegir-lo però només el trobo en castellà…

  3. No he estat capaç de trobar-lo gratuïtament en català (serà pels drets d’autor!). Si, en canvi, el pots baixar gratuïtament en castellà. Es a dir que toca pagar uns 11,35 euros pel mateix llibre en Català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *