Mapes i distorsions

Ahir comentava la distorsió que apareix a les gràfiques depenent de quina mena d’escala es faci servir al eix vertical. És un tema que no es limita als gràfics i que també trobem en els mapes. Resulta curiós descobrir que les mides dels països són molt diferents de com ens les suggereixen els mapes. En aquest cas el problema és que moltes vegades volem fer coses que no es poden fer i aleshores toca triar una solució de compromís.

El problema amb els mapes és que, diguin el que diguin els terraplanistes, la Terra és rodona. I això fa que sigui impossible dibuixar mapes exactes del planeta sobre una superfície. És un problema de geometria que els encarregats de fer els mapes han hagut d’afrontar des de fa segles.

Per solucionar-ho es va haver de tirar de les projeccions. És a dir, calia decidir quins canvis es feien en el mapa per poder-lo posar sobre el paper. Per això hi ha moltes maneres de representar el món i cap és del tot correcta en tots els aspectes. Com sempre, no és greu sempre que ho tinguis present.

Per exemple, una de les més conegudes és la projecció de Mercator (la que fa servir, per exemple Google maps) És com si agaféssim les línies dels meridians (que totes conflueixen als pols) i les obríssim fent que totes esdevinguin línies rectes paral·leles i verticals. Les formes dels països es mantenen, però les seves mides varien moltíssim a mida que ens allunyem de l’equador.

No us ha sorprès sempre com de gran és Groenlàndia als mapes? Gairebé tant com Àfrica!

En realitat és molt, però molt, més petita del que sembla. Però com que està molt al nord, els mapes amb aquesta mena de projeccions la fan més gran. La península escandinava també és gran, però tampoc tan enorme com podria semblar. Un exercici divertit és mirar com són les mides reals dels països si ignorem les projeccions i els movem de lloc.

La de Mercator no és l’única. N’hi ha moltes més i cada una representa una solució de compromís amb els seus avantatges i els seus inconvenients. Depenent del que necessitis n’has de triar una o altra. De nou, l’important és tenir clares les alteracions que genera la que triïs.

És clar, el millor és tenir una esfera terrestre, però les coses en 3D acostumen a ser més aviat poc pràctiques.

6 thoughts on “Mapes i distorsions

  1. Es globus terraquis que usen paper imprès aferrat supòs que els imprimeixen en formes com grells de taronja. Quina projecció usen, o com es diu, ara m’ho has fet encuriosir.
    Google Earth,m’agradava més que Google Maps, perquè podies fer girar s’esfera des planeta en 2D i veies com camviaven aquests tamanys aparents. Fins aleshores, tot i sa projecció de Peters, em costava veure que podia ser tan exagerat.
    Si mires es globus en 2D des de damunt dels pols és cert que tot camvia un caramull!
    Sa sensació és un poc com descobrir que es planeta camvia es continents, desdomcertant, com un mareig o desorientat. Com si algú poc encertat te’ls dibuixa exagerant o en broma. Costa reconèixer res es primer cop

    1. Els globus no modifiquen. Com que no es en 2D no han de projectar. I efectivament, els imprimeixen com els grills.
      Ep! A google maps també pots fer-ho. A baixa la dreta hi tens la icona de l’esfera terràqüia i fa el mateix

      1. Ai, curiós lo d’esferes terrestres 3D que venen d’aferrar projeccions 2D. Dubtava si no és igual jugar i mirar una esfera en 3D que ve d’aferrar grells d’imprimir una projecció Peters, a una altra de Mercator. Que es veurien diferent…
        Gracis, per lo de Maps! deu ser defecte meu, d’app i navegador vells. Sa pantalla més gran que ara uso en xarxa es un phablet de fa quasi deu anys. Es PC, l’uso poc en xarxa, aviat arriba a vint anys…
        Provaré a mirar mapes amb pantalla petitoneta des phone més nou.
        Però, no burleu massa eh? Per quedar bé diguem que intento anticonsumisme, i fer de hacker de trastos retro ; – P
        Fent confidència, que faci riure, jo sol usar mesuradors de graus ‘analògics’ a sobre de digital! O sigui, que damunt pantallota amb aplicacions de mapes, m’agrada a vegades usar estris físics des trasters i calaixos.
        Costa usar mesuradors digitals quan es requeriments de software online et desfasen es hardware, el tornen retro en pocs anys

        1. Ooops, potser he exagerat, es PC modern que tenc deu tenir uns quinze anys…. Sa resta antiga van bé, pq gasten poca bateria

          1. Ai, doncs he mirat si hi ha esferes terràquies encara, i sembla que alguna es diferencia per usar Peters.
            Per sort amb els ordinadors online podem jugar a mirar es globus com un astronauta, i sense haver de tenir una esfera. Són ben cares ses bones!
            Carai, sembla que també és modern es meu phablet!
            he exagerat en tot!
            Es galaxy tab 7,7 m’usa un SO actualitzat, de 2012….

            ; – P

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *