Hi ha una confusió habitual que de vegades és un simple error, i de vegades és un intent d’entabanar al personal que té un record llunyà de conceptes d’estadística. També de vegades s’aprofita per muntar merder i prou, però això passa poc fora de Twitter. És la tradicional confusió entre mitjana, mediana i moda.

Tots tres conceptes s’assemblen, però presenten subtils diferències que fan que cada cosa tingui la seva aplicació, i també fan que aplicar el concepte que no toca pot ser una trampa més aviat lletja.

Quan apareixen aquests temes sempre surt l’acudit, històric, de dir que si tu tens dos pollastres i jo no en tinc cap, de mitjana cadascú en té un. Però tu menges i jo passo gana. O l’altre que diu que hi ha mentides, grans mentides i estadístiques. Dos exemples enginyosos, però que només són aplicables a la gent que ha oblidat l’estadística.

El concepte més habitual és el de la mitjana. Seria el de l’acudit dels pollastres, però es pot aplicar a moltes coses. Si volem saber el sou que guanyen tots els habitants d’una ciutat, sumem tots els sous i el resultat el dividim pel nombre de persones. El valor que surti és el sou mitjà. Si un país té un sou mitjà de cent dòlars i un altre el té de mil dòlars, doncs pensarem que els del segon país són més rics. I probablement ho seran.

Però, és clar, podria ser (de vegades passa) que en algun país hi hagi un parell d’empresaris que guanyin milions i la resta tingui un sou de només un dolar. La mitjana no ens diu com està repartit el tema. Aleshores podem tirar de la mediana. El concepte, i fins i tot la parauleta, s’assemblen, però no són el mateix.

Per trobar la mediana el que necessitem és ordenar els sous, des dels més rics fins als més pobres, i buscar aquell punt en el qual tenim tanta gent cobrant més com gent cobrant menys. Així, els dos multimilionaris, que ens desplacen molt el valor de la mitjana i fan que el resultat sigui enganyós, no tenen gaire efecte en el càlcul de la mediana.

I la moda? Aquest encara és més senzill. És el valor que apareix més vegades. Tornant a l’exemple de la població cobrant un dòlar i els milionaris desbaratant mitjanes, la moda seria el valor més freqüent, és a dir, un dòlar.

En moltes situacions, mitjana, mediana i moda s’assemblen molt, però de vegades cal vigilar i sempre resulta útil fer una ullada a tots els valors. Més que res per evitar sorpreses. Depenent de com de diferents siguin sabrem de quina manera es reparteixen els sous de la gent, o els gols marcats, o les mides dels pisos, o els dies d’ingrés a un hospital o el valor que sigui que estem analitzant.

Però sobretot és molt útil per descobrir qui ens vol enredar ensenyant-nos mitjanes quan hauria de mostrar-nos les medianes. Quan enxampes al trampós, ja saps amb qui no hi has de perdre massa temps.