Porten una mala temporada les revistes científiques. Fa uns dies van haver de retirar un article a Lancet i un altre, dels mateixos autors, a The New England Journal of Medicine, degut a errors flagrants (o potser dades inventades directament) en articles sobre tractaments de la COVID19. Costa Déu i ajuda publicar en aquestes revistes de primera línia, però això es valora molt quan arriba l’hora de progressar en la teva carrera, de manera que la pressió per maquillar o falsificar dades i treure uns resultats espaterrants és forta.

Però ara també tenim un altre escàndol amb una revista de química. L’Angewandte Chemie també s’està menjant amb patates un altre article. Aquesta vegada per un altre motiu que també resulta especialment irritant. Es tracta d’una revisió sobre l’estat del camp de la síntesi orgànica on l’autor feia una repassada a com han canviat les coses i quins són els punts forts i els problemes que ha d’afrontar el camp. Un dels apartats que qualifica d’”influença negativa” era la diversitat en els grups de treball.

Segons argumenta, això de promoure polítiques per afavorir la presència de dones o de minories en l’àmbit acadèmic està perjudicant altres grups (suposo que parla dels homes blancs) i dona per fet que això és contraproduent si es tradueix en discriminació contra candidats més meritoris.

Mmmmm. Aquesta mena d’arguments els he sentit en alguna barra del bar, quan algú decidia deixar de fer veure que no era masclista, racista o algun altre …ista de mal record. Un argument tan simplista que ja fa una mica de mandra tornar a haver d’explicar la diferència entre “afavorir un grup” i “deixar de putejar un grup”. Podria ser que hagués mal interpretat l’argument, o que en la traducció se m’escapin detalls (aquestes coses passen), però en una nota a peu de pàgina ho especifica:

“Un exemple de centrar-se en les “minories menys representades” es pot veure a la recentment establerta “power hour” a les “Gordon Research Conferences”, tot i que aquest esforç és encomiable per augmentar la participació de les dones en ciències, fa disminuir les aportacions dels homes (o de qualsevol altre grup)”.

Terrible! Estan posant en pràctica estratègies per evitar que els homes seguim veient-nos beneficiats per les inèrcies històriques que ens han posat les coses més fàcils que a les dones.

Com podeu imaginar, el rebombori ha sigut important i molta gent va posar el crit al cel. Qui ho va revisar o l’editor que va donar llum verda potser haurien d’haver imaginat que allò grinyolava “una mica”. De fet, arran d’això part del comitè assessor de la revista ha presentat la dimissió, però també hi ha qui parla de treure frases de context i de cacera de bruixes.

Tot plegat confirma que el sistema de publicacions científiques està fent aigües per tot arreu i també ens recorda que el fet de ser científic no és cap garantia que no tinguis importants biaixos en temes fora del teu camp de treball. Si l’autor creu honestament que les polítiques per afavorir la presència de dones i minories en l’activitat científica són una influència negativa potser sigui perquè pensa que ja s’ha arribat a una igualtat d’oportunitats que fa innecessàries aquestes estratègies. Una visió molt limitada de la societat que tenim. Massa temps al laboratori allunyat del món real?

D’altra banda, això també ha obert un debat sobre si les revistes només han de publicar opinions “políticament correctes”. Retirar l’article i fer veure que no s’ha escrit potser no és la millor manera d’afavorir un debat i també pot donar arguments als qui esgrimeixen raonaments (que a mi em semblen tendenciosos) sobre la imposició als llocs de treball de persones amb menor vàlua només pel seu gènere o ètnia. Són arguments fàcils de rebatre, però s’han de rebatre. No simplement silenciar a qui els esgrimeix. Ara bé. També cal dir que arriba un punt en que t’afartes de discutir obvietats.