Insectes que semblen fulles o branques, mosques que semblen abelles, erugues que semblen tenir el cap a l’altre extrem del cos, serps que tenen una pell amb els colors de la sorra, les roques o les fulles d’on viuen, tot són exemples del fenomen anomenat “mimetisme“.

L’objectiu del mimetisme és aconseguir tenir l’aspecte d’alguna cosa diferent de la que ets per tal d’obtenir un avantatge. Si passes desapercebut, els depredadors no se’t menjaran. D’altra banda, si ets un depredador, les preses no et veuran venir. També pot passar que tu siguis un angelet, però que tinguis l’aspecte d’un organisme perillós i així et deixin en pau.

A la Viquipèdia llegeixo que “l’objecte del mimetisme és enganyar els sentits dels animals per induir-los una determinada conducta” i no puc deixar de pensar que hi ha grups humans especialitats en el mimetisme. Molt especialment (però no únicament) els polítics.

Després de tot, els escoltes parlar i de vegades t’adones que estan adoptant un aspecte allunyat de la seva realitat per tal d’induir una determinada conducta en els votants. Es poden fer passar per demòcrates moderats, defensors de les minories, patriotes exaltats o figures paternals assenyades. En realitat, cada ideologia genera una figura ideal amb la qual els líders intenten mimetitzar-se. Per això els veiem deixant anar llàgrimes de cocodrils, picades al pit com els goril·les, envestides teatralitzades com els cérvols i estarrufades per mirar d’aparentar més volum del que realment tenen com els gats.

Altres casos són més divertits. Hi ha feines en què el vestuari ajuda a mimetitzar-te, permetent adquirir un aspecte més seriós, impressionant i (de vegades) desfasat. Les reunions de jutges, amb la vestimenta que porten, recorden els plomalls de moltes espècies d’ocells en les que els mascles competeixen per veure qui destaca més. Empresaris, antisistema, militars o ecologistes, cadascú adopta un tipus de mimetisme concret i fàcil d’identificar.

Per descomptat, això de mirar d’adquirir un aspecte diferent del que realment tenim és una cosa que fem tots. Si surts de festa mires d’estar més atractiu i interessant del que realment ets. Si busques feina, mires d’aparentar més seriositat i responsabilitat. Cada situació requereix el seu mimetisme particular. En general tots ho sabem i ja hi comptem.

Curiosament, en el cas dels personatges públics resulta molt fàcil identificar actituds mimètiques en els que estan allunyats ideològicament, però els propers ens enreden amb facilitat. Quan et donen allò que vols és difícil mantenir l’objectivitat. Els experts en mimetisme ho saben i en treuen molt profit d’això.