Ahir va fer 28 anys de la mort de l’Audrey Hepburn. Pensar en ella és recordar anades i vingudes en moto per Roma, el toc d’elegància de tantes pel·lícules, l’aparador de Tiffani’s i, és clar, Moon River. L’escena on la canta ha passat a la història del cinema i qualsevol moment és bo per reveure-la.

Va guanyar l’Oscar a la millor cançó original, cosa que no sorprèn si tenim en compte que la música la va compondre en Henri Mancini pensant expressament en el registre de veu de l’Audrey Hepburn. Més curiosa és la lletra, escrita per Johnny Mercer. Parla d’un riu de la lluna, que originàriament s’havia de dir “Blue River”, però resulta que ja hi havia una cançó amb aquest títol i el va canviar per Moon river. El riu està inspirat en un que passava prop de casa de l’autor a l’estat de Georgia. Però el que sempre m’havia desconcertat era la referència final a “…my huckelberry friend”. Què coi hi pintava el company de Tom Sawyer allà?

És clar. La cosa anava per un altre camí. L’autor va explicar que parlava dels amics que tenia quan era petit i anava amb ells a buscar nabius (huckleberries) a la vora del riu. Tota una aventura per nanos que comencen a descobrir el món. L’amic dels nabius, era el “huckleberry friend”.

Però això també apunta un altre misteri. Els nabius són un fruit d’una planta que es pot trobar per tota Europa, Àsia, Amèrica central i del nord. Però de seguida hi ha confusions, ja que el nom de huckleberry serveix per a diferents tipus de fruits de diferents plantes. Depenent de la zona s’hi aplica un nom o un altre. Això no és infreqüent, però amb els huckleberry, com que estan tan escampats pel planeta, i n’hi ha tants de similars, l’embolic està garantit.

En català tampoc és evident. Parlem del nabiu (Vaccinium myrtillus), però també hi ha el nabiu vermell (Vaccinium vitis-idaea), el nabiu blau, típic dels Estats Units (Vaccinium corymbosum) i el nabiu negre (Vaccinium uliginosum), que també està escampat per les zones septentrionals de tot l’hemisferi nord.

Com sempre, quan parlem de plants i fruits comestibles, trobem una certa flexibilitat a l’hora de posar-li’ls noms que dona peu a un cert desconcert. Aquest va ser un dels motius que va empènyer als biòlegs a buscar una manera d’anomenar les espècies que fos concreta i única. El gran botànic Carl von Linné va proposar la nomenclatura binomial que encara fem servir. La publicació del seu tractat “Systema Naturae“, es considera el punt de partida de la sistemàtica i taxonomia.

Malgrat que Linné era suec, la primera edició del llibre no la va fer a Suècia sinó a Holanda, on s’hi estava per fer el doctorat l’any 1735. L’editorial on es va publicar aquell llibre, que en el camp de les ciències de la natura havia de fer història, estava al municipi de Leiden, a l’est del país. Curiosament, uns quants quilòmetres més a l’oest hi ha el municipi de Rheden on, un parell de segles més tard naixeria la que seria baronessa Ella van Heemstra, mare de l’Audrey Hepburn. Durant seva la infantesa, l’actriu va passar temporades en aquell indret, proper al lloc on s’havia publicat un llibre que proposava un sistema de nomenclatura biològica que no va ser tingut en compte quan van escriure la lletra de la cançó que ella va fer famosa. Una llàstima de cara a la precisió científica, però un encert de cara a la màgia artística.