Quan neix una criatura, una de les primeres coses que es pregunta és si és nen o nena. En humans és fàcil de distingir, ja que penis i testicles són molt visibles. Però en altres animals pot ser menys evident i això és una llauna quan, pel motiu que sigui, et toca separar per sexes. Una cosa que als biòlegs han de fer amb una certa freqüència.

Un d’habitual és separar rates o ratolins. Tot i que són mamífers els mascles de les rates (Rattus norvegicus) tenen els testicles ficats a l’interior del cos i només els situen a la bossa escrotal quan toca copular. Amb el penis tres quarts del mateix. Gairebé tot retret dins el cos i només surt quan cal. Això és molt pràctic per ells, però fa molt més difícil identificar-los quan són molt petits. A la pràctica només intueixes un orifici, que tant pot ser de la vagina com el de per on sortirà el penis. La clau per separar sexes és la distància entre aquest forat i l’anus. Més gran en el cas dels mascles. No és molt exacte, però acostumàvem a encertar.

Un altre cas que d’entrada sembla difícil, però en realitat és senzill, és el dels musclos (Mytilus edulis). La vida sexual dels gasteròpodes ens és més aviat poc coneguda, però efectivament trobem musclos mascles i musclos femelles que, de vegades has de triar. En general els bivalves tenen fecundació externa, és a dir que mascles fan espermatozoides, femelles fan oòcits i tots dos els expulsen a l’exterior, confiant que ja es trobaran i formaran les larves. Les gònades no és que siguin massa diferents, però en els musclos hi ha un detall que els diferencia. Les femelles tenen un color més ataronjat i els mascles més groc pàl·lid. La propera paella o plat de musclos a la marinera podreu identificar-los sense problemes.

I si l’animal encara és més petit? Les mosques del vinagre (Drosophila melanogaster) es fan servir molt per estudis de genètica i ja he comentat alguna vegada la primera sensació que tens a classe quan et diuen que has de separar mascles de femelles i, a més, les femelles han de ser verges. Es tracta d’estar segurs que la descendència sigui només dels mascles amb què les aparellarem. El primer pas és anestesiar-les, perquè les mosques no paren quietes i no es deixen observar amb tranquil·litat. Una mica de cloroform i problema solucionat (això era quan jo estudiava. No sé el que fan servir actualment). En el cas dels artròpodes, el que tenen són aparells copuladors més o menys complicats, però al final, en el cas de les mosques, per diferenciar mascles i femelles només calia mirar la part final de l’abdomen. En les femelles hi ha ratlles grogues i negres alternes, mentre que els mascles les negres s’ajunten i es veu tot de color negre.

Uns altres que també són fàcils d’identificar són artròpodes com els crancs. Vistos per sobre no sé si hi ha gaire diferència, però si els mires la part ventral de seguida es pot veure que tenen les seccions finals de l’abdomen replegades sobre si mateixes. Per això no són allargats com les gambes o els escamarlans. I la clau és que les últimes peces tenen forma diferent. Més allargada en els mascles, molt més ample en el cas de les femelles. Les femelles ho tenen més gran, ja que durant un temps transporten les cries a l’interior i fa falta tant espai com sigui possible.

Com tot, al final no és tan complicat si saps el que has de buscar.