Nesquik o ColaCao? Un tema de grumolls

Hi ha preguntes que no tenen resposta general, però que desencadenen discussions aferrissades. Mar o muntanya? Carn o peix? La truita de patates amb ceba o sense? I, per sobre de tot, Nesquik o ColaCao? Per descomptat sobre gustos no hi ha res a opinar (encara que com deia la meva àvia “hi ha gustos que mereixen pals”). Però en el cas del Nesquik o el ColaCao, hi ha un tema que destaca per sobre de tot: els grumolls.

Les diferències de sabor entre els dos productes no justifiquen, potser, la radicalitat amb què es defensen un o altre. Són diferents, cert, però el gran tema són els grumolls del ColaCao, inexistents al Nesquik. Uns grumolls que apareixen especialment si intentes dissoldre’l en llet freda. Amb la calenta, pot costar una miqueta, però al final s’acaba dissolent.

Els dos productes estan fets a base de pols de cacau, que és el que queda després de processar les llavors de la planta del cacau, triturar-les i extreure’n la mantega de cacau. El producte final té una bona quantitat de sucres, una quarta part de proteïnes i un altre quart de greixos. El problema és que la pols de cacau és molt poc soluble, de manera que el normal és que faci grumolls.

De manera que la pregunta no és per quin motiu el ColaCao fa grumolls sinó, com és que el Nesquik no en fa? La resposta es troba en un producte afegit que actua augmentant la seva solubilitat: la lecitina de soja. Lecitina fa referència a un tipus de greixos que tenim a les membranes cel·lulars, una família de fosfolípids. Com que tenen un extrem de la molècula amb capacitat per unir-se a l’aigua i un altre extrem que s’uneix als greixos, la seva presència fa d’intermediari entre aquests dos mons i converteix en solubles coses que, en principi, no ho són.

En el cas del ColaCao, si la temperatura és baixa, les molècules d’aigua de la llet no s’uneixen als compostos de la pols de cacau, que tindrà tendència a unir-se entre ells. Només amb molt d’esforç pots anar esmicolant-los i aconseguint que l’aigua els envolti. Si la temperatura és més elevada, les vibracions de les molècules fan part de la feina i l’aigua aconsegueix ficar-se entre els components del cacau amb més facilitat. Els del Nesquik han afegit la lecitina que entre altres propietats facilita les interaccions entre l’aigua de la llet i el pols del cacau, de manera que aquests es desfà de seguida. La lecitina afegida també és el truc del ColaCau turbo, que ja no fa grumolls.

I això d’afegir-li lecitina és bo o dolent? Doncs tant se val. Especialment perquè no parlem d’uns productes extraordinàriament nutritius. Massa sucres afegits a la llet, per a amoïnar-se per una petita quantitat de lecitina. Jo sóc dels que m’agraden tots dos i no faig escarafalls amb cap, però de ben cert que no els prendré per les seves propietats nutricionals. Només pel plaer que m’ofereixen.

5 thoughts on “Nesquik o ColaCao? Un tema de grumolls

  1. Em donen molt plaer, però lluit per no apropar-m’hi massa, que m’enganx. Idem amb cafè, tabac, formatge, gusts dolços…
    Potser fan sinèrgia d’adicció, i també perquè ho associam amb moments per relaxar-se, com es lema ‘fes un Kit-Kat!
    Ens calen pauses per recuperar-se i enfortir, i ko és mala idea optimitzar-les. Però malament si ses pauses es complique amb nous tòxics, desequilibris, estrés fisiològic, i creen adiccions i cercles viciosos…
    Es ‘café, copa y puro’…. Segons K. Marx, són ‘descans alienat’? I segons Groucho Marx?
    😉

  2. Els grumolls són la gràcia de posar cacau en pols a la llet. El sabor no està malament, però els grumolls esclatant a la boca no tenen punt de comparació. És evident de quin equip sóc. Mori la lecitina!

  3. Malgrat els grumolls, per a mi és qüestió de gust, i no sé que és el que els diferencia, de tota la vida que m’ha agradat més el ColaCao.
    Els grumolls, o els dissolia en calent o afegint la llet de poc en poc, primer com una pasta, desprès un concentrat que remenava fins que fos uniforme. Quan la meva filla era petita i no suportava els grumolls —deia: «hi ha negres», i em tornava el got— vaig aprendre un niu de desfer-los. No, tampoc no li agradava el Nesquik, ja hi vaig pensar…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *