Ni grip ni, gairebé, refredats

Una de les conseqüències de la pandèmia d’aquest any està sent la pràctica desaparició de la grip. Per aquestes dates ja s’acostuma a iniciar la fase ascendent de la corba d’infectats. La corba de la grip dura unes quantes setmanes i acostuma a arribar al pic entre gener i febrer, però al desembre ja es van detectant casos i ja es pot identificar la soca concreta que circula. És el moment en el qual els professionals descobreixen si la vacuna ha encertat amb el virus que ens visita aquell any en concret.

Però si mirem les dades que presenta setmanalment l’Instituto de Salud Carlos III, que és l’organisme encarregat de centralitzar tota la informació, veiem que de moment no hi ha gairebé dades. Simplement, els serveis de vigilància no detecten més que algun cas esporàdic.

Això no és cap sorpresa i ja coincideix amb el que es va veure que passava durant l’hivern austral a països com Austràlia o Nova Zelanda. I tampoc és un fet exclusiu de la grip. La majoria de malalties infeccioses amb què breguem cada any estan sota mínims aquest hivern. Naturalment que encara hi ha refredats, però si fem memòria ens adonarem que n’hi ha molts menys que altres anys.

El motiu és evident. De moment no disposem de cap tractament específic contra la Covid19. Tot el que s’ha intentat (anticossos, antivírics, cloroquina, etc.) no ha servit gairebé de res. Sembla que la vacuna ja arriba i crec que no valorem prou l’esforç científic i tecnològic que ha representat tenir-la en tan sols un any. I com que no teníem eines sofisticades per defensar-nos, hem tirat de sistemes rudimentaris com les mascaretes, l’augment de la distància entre persones, reduir els contactes i rentar-nos molt les mans. Uns sistemes gens subtils que serveixen tant per la Covid19 com per qualsevol altre microbi.

L’única manera que hem trobat de moment per aturar el virus era aturar-los tots. No ha sigut cap sistema gaire eficient, però ens ha permès reduir l’impacte de les onades i guanyar temps. De pas, també hem evitat altres malalties respiratòries, cosa que deu haver anat molt bé de cara a la saturació dels sistemes sanitaris.

Però confesso que ja tinc ganes de refredar-me. De permetre que els rinovirus i els adenovirus que causen els refredats m’infectin i m’obliguin a passar un parell de dies amb mocs i tos. Això voldrà dir que ja ens hem alliberat de les mascaretes, que ja hem recuperat aquest contacte social que tant enyorem i que la vacunació ja s’ha estès i ens ha protegit com esperem. Si el preu que cal pagar per recuperar la normalitat són els refredats, benvinguts siguin!

5 thoughts on “Ni grip ni, gairebé, refredats

  1. Benvinguts!
    Llavors, allò que no hi ha grip perque tot es compta com a covid, no és ben bé cert?

  2. A mi el que em crida l’atenció és que aquests mecanismes siguin tan efectius per refredats o grips però amb el COVID sembla ser menys efectius. Potser que sigui perquè ja tenim certa immunitat als altres i això el que fa és afegir una protecció més?

    I si t’haig de ser sincer no trobo a faltar refredar-me i tenir la grip…

  3. Llavors, si ho entenc bé, els “mètodes rudimentaris” són més efectius per evitar contagis de refredats i grip que no pas per a la covid-19…?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *