La humanitat necessita energia. Cada vegada hi ha més persones consumint cada vegada més energia. Les fonts habituals són els combustibles fòssils o l’energia nuclear. També hi ha les renovables, però encara representen un percentatge petit del total. Això crea dependències, genera contaminació, provoca escalfament atmosfèric, és poc eficient i, a la llarga (o no tan llarga) resultarà insuficient. Ens hi posem com ens hi posem i diguin el que diguin els economistes més optimistes.

Però tot plegat és absurd si alcem els ulls i prenem consciencia de l’immens reactor nuclear que tenim brillant al cel. El Sol genera una quantitat d’energia extraordinàriament fabulosa, de la que a la Terra arriba una part infinitesimal i de la que n’aprofitem una fracció ridícula. Si poguéssim captar una part important de  l’energia total emesa pel Sol, la Terra tindria cobertes les seves necessitats energètiques durant molts milions d’anys i sense problemes per l’increment de població, al menys pel que fa a l’energia.

Aquest raonament el va fer en Freeman Dyson, un físic i matemàtic que va imaginar una mega-estructura d’astre-enginyeria que des d’aleshores s’anomena “esfera Dyson”. La idea molt resumida és: Agafem un planeta i els desmantellem per construir una esfera, més gran que la òrbita de la Terra, que envolti el Sol i amb la que, per la part de dins, podem recollir l’energia del sol per aprofitar-la a gran escala.

Detalls tècnics: Encara que sovint les pinten com una gran pilota, en realitat no pot ser una esfera sòlida ja que, per problemes purament mecànics, acabaria trencant-se. Cal que estigui feta de fragments. Com si fossin milions i milions de panells solars individuals envoltant el Sol. D’altra banda, tampoc cal destruir Júpiter. El gruix de l’esfera no seria superior als tres metres, de manera que amb desmantellar Mercuri o Venus, segurament ja n’hi hauria prou.

Sembla una bestiesa. Però fa tres o quatre de generacions també els hauria semblat una bestiesa anar un cap de setmana a New York de compres i, abans de la crisis hi havia qui ho feia sense plantejar-se res. En realitat, el difícil seria començar a construir-la. Però de seguida s’arriba a un punt en el que amb l’energia que es recull ja vas sobrat per anar accelerant i enllestint la construcció. Teòricament (molt teòricament!) en cinquanta anys es podria fer.

Ara mateix, construir una esfera Dyson està més enllà de les capacitats de la humanitat. Però la idea no és tan dolenta i en els programes de cerca d’intel·ligència extraterrestre s’ha plantejat buscar esferes Dyson com a indicatius de civilitzacions més avançades. En principi la esfera hauria de tapar la llum de l’estrella, però per l’altre banda emetria radiació infraroja que podríem detectar. Podríem, però ai! per ara no n’hem detectat cap.

En realitat una civilització avançada podria construir una esfera Dyson, però tampoc cal aturar-se aquí. Una super-civilització es podria expandir per tota la galàxia amb una mica de temps i creixement exponencial. En aquest cas el que detectaríem serien galàxies amb una quantitat important de fonts de radiació infraroja corresponents a les esferes Dyson fetes per la super-civilització. Fa uns mesos van anunciar el resultat d’una anàlisi feta pel telescopi espacial d’infrarojos WISE a 100.000 galàxies. La majoria no emetien res que fes pensar en esferes Dyson, però n’hi havia unes noranta que emetien més de l’esperable i que caldria estudiar més atentament.

Això és el que han fet i el resultat ha sigut decebedor. En tots els casos, les emissions es podien explicar per fonts naturals. De manera que sembla que no hi ha super-civilitzacions extraterrestres en galàxies properes, o si n’hi ha, no fan servir esferes Dyson. O potser tenen tecnologia per ocultar la marca de les esferes.

Sigui com sigui, caldrà seguir buscant, imaginant altres opcions i obrint la porta a la imaginació. Amb un Univers tan immens, per boges que siguin les nostres idees segur que sempre farem curt.