Ja se sap que les notícies més cridaneres generen grans titulars mentre que si es demostra que eren falses, errònies, exagerades o directament inventades, la informació apareix de manera molt més discreta. Això passa en tot, però en ciència és important tenir clar que moltes de les coses que s’anuncien acabaran en res. I també val la pena tenir present que molts treballs s’acabaran retirant si es veu que estan mal fets, que contenen errors, mala praxi o, simplement, que mai no s’haurien d’haver publicat (almenys sota l’etiqueta de “ciència”).

Durant el 2020 va passar un fet excepcional. Per respondre ràpidament a la pandèmia, es van destinar molts esforços a la recerca i es va decidir que, d’entrada, es publicava pràcticament tot. No podíem perdre temps repassant i millorant els treballs. Inevitablement això va fer que la qualitat general disminuís i treballs dubtosos van guanyar efímers protagonismes. Ara he vist una llista amb alguns d’aquests estudis que s’han retirat per mil motius i fa gràcia repassar-los.

Un que potser recordarem (o no, que ja portem massa notícies de la Covid19 acumulades) és l’estudi que deia que la hidroxicloroquina empitjorava la situació dels malalts. Al principi es va pensar que podria anar bé i es van fer uns quants estudis sobre aquest fàrmac. Malauradament es va haver de descartar en demostrar-se que no funcionava. Fins aquí, tot normal. Però un treball deia que empitjorava la situació i totes les alarmes es van disparar. Després es va veure que el treball estava mal fet, amb dades que no se sap d’on van sortir i s’ha acabat retirant.

Un altre de curiós és un llibre on deixa anar que el virus provenia de l’espai i havia arribat a la Terra en un meteorit. Es veu que abans de l’epidèmia va caure un meteorit prop de Wuhan i amb això i una mica d’imaginació ja ho tenim fet. També ho diuen de les infeccions pel fong Candida, les epidèmies de grip, la SIDA i, gairebé qualsevol malaltia que aparegui sobtadament. Sense dades ni proves, la imaginació pot fer el fet, però altra cosa és que algú t’ho publiqui.

En la mateixa línia els que publicaven que les radiacions 5G danyaven cèl·lules epitelials i aquestes generaven els virus. Els arguments semblen una mica delirants. Diuen que el DNA està fet per electrons i àtoms que vibren amb les radiacions, això fa forats en els líquids de dins la molècula i per emplenar aquests forats es generen bases hexagonals i pentagonals que s’ajunten formant el virus… Els principis bàsics de la química, la física i la biologia se’ls passen pel forro sense problemes, però hi ha revistes que publiquen aquestes coses (pagant, és clar).

S’ha parlat molt sobre si la vitamina D pot prevenir la Covid19, però l’article inicial està en dubte degut al reduït nombre de pacients i altres falles metodològiques. Després es va veure que algun autor tenia vincles amb el negoci de la vitamina D, de manera que els dubtes segueixen. Amb les vitamines sempre passa el mateix. Tenen tan bona premsa que es fan servir de comodí sense dificultats i tothom ho compra.

Costa de creure, però també s’ha publicat (i retractat) que determinats amulets poden protegir del virus. El títol de l’article és una mica embolicat: “La medicina tradicional xinesa pot proporcionar informació sobre el control de la pandèmia COVID-19: les anomalies magnètiques litosfèriques de longitud d’ona induïdes per serpentinització en els llits de roques proterozoiques en un camp geomagnètic debilitat intervenen en la transformació aberrant de molècules biogèniques en COVID-19 mitjançant catàlisi magnètica“. Ep! Però parla de la medicina tradicional xinesa, de manera que en alguns ambients ja se li perdona tot.

N’hi ha més, però al final es fa pesat. En tot cas, la lliçó està clara. Fins i tot les publicacions científiques s’han d’agafar amb un puntet de precaució. Cal interpretar-les correctament, analitzar-les críticament i, sobretot, esperar que altes ho confirmin. Que de fer volar coloms els científics també en sabem! I també hi ha molt fantasma fent-se passar per científic.