On ho posem?

Cada vegada es fa més marcada la sensació que tenim un problema amb la defensa del medi ambient. Tenim clar que no podem seguir depenent de les fonts més habituals per generar energia, les centrals que cremen carbó, petroli o gas. El que ens cal són fonts d’energia que no generin CO₂. Això ja gairebé ningú ho discuteix.

D’altra banda, també hi ha a l’ambient la necessitat de tancar les centrals nuclears que tenim. L’energia nuclear potser s’ha demonitzat excessivament, però a ningú li agrada tenir a prop centrals nuclears, magatzems de residus radioactius i coses així. De totes maneres, no es pot negar que generen molta energia i no alliberen gens de CO₂. I cal recordar que gairebé la meitat de l’electricitat que fem servir a Catalunya té un origen nuclear. Si es tanquen les nuclears, caldrà obtenir la meitat de l’energia que fem servir d’alguna altra banda.

L’opció evident són les renovables. Hi ha la hidroelèctrica, però aquesta ja està al límit i, en realitat el país no està com per afegir encara més embassaments. I les que queden són la fotovoltaica i els aerogeneradors. La resta (marees, onades…) encara està massa verda per considerar-les opcions serioses.

Però resulta que els parcs eòlics i fotovoltaics tampoc els volem. Tan bon punt es proposa instal·lar-ne un, apareix una campanya en contra amb arguments que són versions més o menys dissimulades, de “salvem el paisatge” combinat amb un “renovables sí, però aquí no”. Si a tot plegat li afegim que tampoc volem línies d’alta tensió creuant el territori… d’on se suposa que cal obtenir l’energia?

Durant molts anys semblava que hi havia un acord en què les renovables eren el futur. Els tècnics indicaven que no generaven prou energia per satisfer les necessitats, però per l’ambient es respirava un cert tecno-optimisme que feia pensar que ja millorarien els rendiments fins ferles competitives. Confiar en les millores tecnològiques per solucionar-nos els problemes acostuma a ser una mala idea, però tampoc cal menysprear les millores que aconsegueixen els enginyers. Però, és clar, si ara tampoc les volem, Tenim un problema. No hi ha fonts energètiques abundants, barates i sense cap impacte al medi ambient. Posar les plaques sobre les teulades i els polígons industrials segur que cal fer-ho. Però amb això no fem prou, ni de broma. De nou, cal fer les coses amb les xifres a la mà.

Ara ja ha esdevingut motiu de broma la tendència de l’ecologisme a tractar qualsevol instal·lació energètica amb el prefix macro- o mega-. Fins i tot propostes més que modestes són tractades de macro-parcs fotovoltaics. Segurament perquè la paraula ja genera una resposta d’oposició inicial. Però si un parc de 9 MW és un macro-parc, com li direm als de 400 MW? És absurd! Sense oblidar que, per substituir les centrals tèrmiques caldria instal·lar prop de 10.000 MW!

A base d’exageracions és fàcil perdre la credibilitat. Es fa campanya contra un parc eòlic marí donant a entendre que tindrem aerogeneradors a la vista des de la platja. Però els molins estan previstos vint-i-cinc quilòmetres mar endins. La línia de l’horitzó està a cinc o sis quilòmetres. Segur que la part superior es veurà, perquè són molt alts, però serà una cosa de més enllà de l’horitzó. De nou, en algun lloc han d’estar i allà on sigui canviaran el paisatge igual que ho ha fet l’agricultura, les vies de comunicació i qualsevol estructura feta pels humans.

Això és un problema seriós, perquè realment cal un moviment ecologista que defensi el medi ambient de la fam insaciable de les indústries i el capital. Però cal que ho faci d’una manera seriosa, amb uns números ben fets, unes alternatives viables i tenint clar que no hi ha solucions fàcils i que algun preu caldrà pagar per mantenir la generació d’energia.

3 thoughts on “On ho posem?

  1. Bones!!! Jo visc en el territori on es vol instal.lar el parc eòlic marí. No tenim informació precisa. Tu dius Dani que els molins estaran a 25km. L’empresa parla de 14km màxim. Els aerogeneradors no estan fixats al sòl marí, perque hi ha massa profunditat. Suren i els ancoren amb morts, com les boies. Llavors, a sota els molins, hi haurà una maranya de cables en un lloc que se sap certament que és corredor marítim tant de cetacis com de mercants.
    Per altre banda, és necessari que s’instal.li aquí perque la subestació transformadora que tenim és la única de tot Girona que ara per ara, admet electricitat.
    I no sabem a on anirà aquesta electricitat, ja que, com que no es pot emmagatzemar, s’ha de conectar a la xarxa. LEs renovables tenen aquest problema, que generen energia quan no la necessites, i no es pot emmagatzemar de manera eficient.
    Mirem de posar molins, si, però un a cada poble, que generin l’energia necessaria per aquell poble o ciutat, de manera autosuficient, i deixem d’especular amb els renovables, igual que especulem amb la toxana.
    Poderoso caballero….

  2. Tal com dius, “s’han demonitzat les nuclears”. Jo em pregunto si s’ha arribat al límit en investigació i ja no es possible millorar la seva seguretat. Diràs que hi ha poques alternatives a aquesta font d’energia. Per altra banda, potser caldria valorar (de ben segur que ja s’ha fet!) si les emissions de CO2 poden representar en el futur un factor de risc major que les pròpies centrals nuclears.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *