El pardal (Passer domesticus) va ser un dels ocells que recordo que formava part del paisatge de quan era petit. Eren divertits, caminaven a saltirons i no semblaven tenir por. Si menjaves a una terrassa es posaven per entre les taules a picar les molles que queien per terra o fins i tot sobre la taula. De fet, es consideren dels ocells que han tingut més èxit en la seva adaptació a viure amb els humans. Però la veritat és que ja no recordo quan va ser la última vegada que en vaig veure un.
Alguna cosa passa amb els pardals, que fa que la seva població estigui minvant molt de pressa. Hi ha ciutats, com Londres, on pràcticament ja han desaparegut, i en altres el ritme al que la població de pardals es redueix resulta sorprenent. No és un fenomen general i en moltes zones no sembla que estiguin experimentant cap canvi, però per les nostres contrades, els pardals són cada vegada més difícils de veure.
Fa uns anys, quan es van adonar del fenomen, es va constatar que no teníem una explicació. Els coloms i altres espècies d’ocells urbans no semblen tenir problemes, de manera que deu ser algun fet específic del pardals. Es va pensar que podia ser la competència amb altres ocells nouvinguts, com les cotorres argentines (Myiopsitta monachus) que es van fent lloc com espècie invasora. Però sembla que no és el cas.
S’han proposat tota mena de teories. Infeccions, paràsits, contaminació per pesticides, efectes de l’ús de la gasolina sense plom, contaminació radioelèctrica per antenes de WiFi, de telefonia o del que sigui, reducció en la superfície amb plantes a les ciutats, i tot el que us passi pel cap. Però cap d’aquestes opcions sembla ser la causa principal.
Hi ha dos fenòmens que sí que semblen importants. Un és la progressiva disminució en les zones on niar. Les noves tendències en la construcció i manteniment d’edificis deixen cada vegada menys forats i racons on els pardals poden fer els nius. Altres espècies són més adaptables, però als pardals cada vegada els costa més trobar on instal·lar-se.
I la segona causa és la quantitat cada vegada menor d’insectes a les ciutats. S’han vist molts nius de pardals en els que les cries morien ja que els pares no portaven prou insectes per alimentar-les.
De moment encara hi ha prou pardals al món com per no patir per ells, però a nivell local, la seva desaparició sap greu. Hi ha animals que cauen bé i altres de més antipàtics. Els pardals els tinc a la llista dels simpàtics i els prefereixo, de llarg, als coloms.
No pateixis, son tots aquí al Pla de l’Estany. On hi ha un arbre o canyes americanes n’està farcit, només tinc de picar de mans i en surten volant a centenars.
Salut!
Jo també els prefeixo molt, però molt més als coloms.
Quan era petit recordo que on visc només hi havia pardals. Després van aparèixer els coloms, més tard les gavines (i era estrany perquè visc prop del mar però no es veien), més tard les urraques i les cotorres argentines, darrerament les merles i uns ocellets amb cua blanca llarga que no conec i uns altres amb el pit pelroig. De pardals encara es veuen però cada vegada menys.
La meva teoria es que hi ha una raça de coloms carnívors que es mengen els pardals, però dissimulen prou bé per fer-ho quan els humans no mirem. Tot sigui per augmentar la mania contra els coloms / rates-alades
Perre. Doncs els teniu tots, perquè per la ciutat només en queden quatre!
Carquinyol. Entre coloms i gavines, aquest cel està perdent molt encant.
Pons: Potser les iaies han decidit fer vaga d’alimentar als pardals i només donen pa als coloms…
A l’Alcora als ocells els diem a tots pardals i al pardal, vilero. També hi ha pap-rojos, caderneres (molt boniques, per cert), pinsans, abellerols, verderols…
A l’Alcora encara hi ha de pardals.
A San José del Monte, Bulacán, hi ha bastants.
A Russas-CE, Brasil, també, i els diuen també pardals.
A nivell català això es pot comprovar científicament amb monitoratges com el SOCC, que fa l’ICO des de fa més de 10 anys.
De moment, n’ha baixat la població però no de forma preocupant.
Concretant una mica, a Catalunya, del 2002 al 2013 la població ha baixat un 3%
Aquí a Tarragona n’hi han; no tant a la ciutat, però sí a les afores. Però no són ben be com els de la foto: són de color marró tot ell, sense aquesta part més clara al pit… Potser no són pardals?
El tema dels coloms… els hi tinc especial aversió. Si per mi fos els faria desaparèixer de les ciutats.
Les cotorres també s’hauria de fer esforços en reduir la seva població, tot i q entenc q deu de ser molt dificil. Però es podria començar per treure les palmeres (q tampoc són una espècie endèmica) i plantar algun altre tipus d’arbre autòcton.
Són pardals, exactament com els de la foto… aquest mati m’hi he fixat bé
David, el de la foto és un mascle. Les femelles i els joves són totalment marró. Segurament per això els veies diferents. Fes un cop d’ull a https://leesbirdblog.files.wordpress.com/2010/03/house-sparrow-passer-domesticus-3by-nikhildevasar.jpg
A Mataró si ho comparo en quan era petit diria que no en queda ni un. En canvi ara hi ha estornells, que mai no n’hi havia hagut. I sí, em sap greu que desapareixin.
Hola,
Quasi 10 anys després he trobat aquest article, per això no sé si seguirà actiu ja que és un DNS que s’ha de pagar per mantenir, així que espero que, si més no, t’arribin les notificacions.
Jo també fa temps que trobo a trobar els pardals, però era un pensament ràpid així que no hi pensava més. En veure l’article ho he raonat i al llegir la frase “els coloms i altres espècies d’ocells urbans no semblen tenir problemes” he pensat dues coses:
-Primera que no semblen tenir-los perquè en són la causa, ara ho aclarei-xo, després de les raons.
-Segona, darrerament passa el mateix amb els coloms, que no sols no desapareixen sinó que els trobes morts arreu.
La meva teoria és que el problema son les gavines. Ja fa moltíssims anys (dècades inclòs) que, per causa de l’home (així que indirectament també seria el causant) s’estàn desplaçant més i des de fa un temps, per competència o igual que al mar troven manca de menjar, acaben atacant als coloms, pot ser han fet minvar massa la població dels coloms dels quals la sobrepoblació estava causant problemes de diferentes caràcter i gravetat com l’enderrocament de balcons antics donat l’acidesa de les seves femptes i van començar a atacar pardals dels que han fet minvar la població. Ara, de nou en manca de pardals tornen a atacar als coloms.
Potser es tot molt enrebuscat, però m’agradaria saber si vaig errat o si se’n sap la causa (ara també de la manca de coloms tot i que hi havia sobrepoblació). Gràcies!