Ens cal dormir. Això és un fet biològic que experimentem cada dia quan ja portem prou hores d’activitat. Un estat molt curiós que ha de tenir una importància cabdal, ja que costa entendre que tots els organismes necessitin passar una part important del temps desconnectats de la realitat i en una situació molt vulnerable. Fa molt temps se sap que la privació del son genera molts problemes, però la realitat és que encara ignorem moltes coses sobre aquest estat.

Se sap, per exemple, que el son ajuda a fixar els records. De quina manera ho fa ho ignorem, però dormir malament afecta de seguida la memòria. També tenim dades que indiquen que mentre dormim, el cervell procedeix a una mena de neteja general per eliminar els metabòlits residuals generats durant l’activitat de les neurones. Fins fa poc tampoc sabíem massa com ho feia, però ara ja sembla que ho tenim més clar.

Fa uns dies van publicar un treball en el que feien el seguiment de tres paràmetres del cervell de voluntaris mentre dormien. Mesuraven el flux sanguini del cervell, l’activitat neuronal i el flux del líquid cefalorraquidi. Durant el son ja sabem que hi ha diferents fases. La més coneguda és la fase REM (per les sigles en anglès de “moviments ràpids dels ulls”), que és quan realment estem somiant. Però en aquest estudi, les coses interessants passaven en les fases no-REM.

Durant aquestes etapes del dormir les neurones estan menys actives i en aquests moments el flux sanguini del cervell es redueix una mica. Amb una activitat neuronal al ralentí els requeriments d’oxigen i nutrients no són tan elevats, de manera que no cal massa sang per transportar-ho. Això fa que els petits vasos sanguinis que irriguen el cervell estiguin una mica menys inflats i l’espai entre les cèl·lules està una mica menys comprimit.

Per aquest espai és per on hi ha el líquid cefalorraquidi, que omple tot l’espai lliure del cervell i la medul·la espinal. I els investigadors es van adonar que aquest líquid es movia en una mena d’onades rítmiques que tenien lloc aproximadament cada vint segons. Era un moviment coordinat amb els canvis de flux sanguini i d’activitat neuronal. La gràcia és que el moviment del líquid cefalorraquidi generava un flux que entrava per una banda i sortia per una altra, arrossegant al seu pas les toxines generades i alliberades per les cèl·lules cerebrals.

De manera que la manera com el cervell es “neteja” de productes de rebuig mentre dormim sembla que està lligada als moviments pulsatius del líquid cefalorraquidi. Uns moviments units a canvis en el flux de sang i en l’activitat de les neurones. Aquest és un altre motiu per recalcar com n’és d’important dormir prou hores i dormir bé. Sense aquesta activitat de neteja, el rendiment neuronal es veu compromès. Una nit és irrellevant, però a la llarga pot tenir conseqüències.