Orgull friki

Malgrat els virus, les crisis, el pas del temps i tots els entrebancs imaginables, avui és el dia de l’orgull friki i no em puc estar de celebrar-ho. El 25 de maig del 1977 es va estrenar “Star Wars”, la primera pel·lícula de la llarga saga que va marcar un punt d’inflexió en la manera com entenem el cinema, la fantasia i l’entreteniment. I celebrar-ho amb un dia dedicat als amants de tot això, els frikis, és una bona idea.

No cal dir que jo em sento membre de ple dret d’aquesta comunitat.

D’altra banda, tampoc és que sigui massa especialista en el tema. Ho dic en el sentit que hi ha dues grans famílies, la dels seguidors de Star Wars i la dels que prefereixen Star Trek. Però jo mai no he tingut cap problema en apuntar-me a les dues sagues.

En realitat és curiós les dues visions de la ciència-ficció que simbolitzen cada una. Star Trek aposta per la tecnologia més o menys ajustada a la realitat. Fins i tot el motor que fan servir les naus es basa en un sistema que s’ha proposat com opció teòrica per esquivar les limitacions imposades per la relativitat. I quan les aventures de l’Enterprise requereixen viatges en el temps, es prenen la molèstia de parlar de taquions i partícules similars que, almenys, li donen un aire de coherència. A més, les aventures passen per la nostra galàxia, més concretament pel nostre quadrant de la galàxia (tret d’alguna excepció).

En canvi Star Wars és una cosa del tot diferent. Es veu com ciència-ficció, però la ciència hi pinta ben poca cosa. Les naus no segueixen cap principi físic mínimament raonable, els diàlegs es permeten errors de calaix en conceptes científics bàsics i excepte pel fet que surten tota mena de robots, naus, làsers i aparells tecnològics, l’únic que importa és que les aventures siguin entretingudes. Star Wars és literalment un western ambientat a l’espai amanit amb una mica de màgia simbolitzada per “la força

A més, tal com diu la mítica seqüència d’obertura,  la història passa en una galàxia molt llunyana. Una galàxia on també han evolucionat els humans, cosa molt poc probable. I on sembla que són els únics organismes en comú amb la nostra galàxia. No hi ha gossos, gats, rates ni pardals. En canvi trobem ewocs, porgs, banthas i coses estranyes. Podem suposar que una excepció són els falcons, que no surten mai però si Han Solo va batejar la seva nau amb el nom de falcó mil·lenari deu ser perquè en algun racó d’aquell coi de galàxia deuen haver-hi falcons…

Potser Star Wars té poc (en realitat res) de ciència, però molt de filosofia friki, de manera que li ho perdonem i ens limitem a gaudir-ne. Hi ha qui s’entreté buscant-li pegues i criticant totes i cada una de les pel·lícules de la saga. Cadascú s’entreté com vol. Jo prefereixo desconnectar el sentit crític i limitar-me a passar una bona estona, recordant com d’emocionant va ser veure per primera vegada “La Guerra de las galaxias” fa tants anys.

3 thoughts on “Orgull friki

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *