Parlar neandertal

Han afegit una peça més al puzle que representa saber si els neandertals (Homo neanderthalensis) tenien la capacitat de parlar o aquesta fita només l’hem aconseguit els humans moderns (Homo sapiens). Fa unes quantes dècades, la possibilitat que els neandertals es comuniquessin parlant s’hauria descartat sense miraments. Eren els temps en què ens consideràvem el punt culminant de l’evolució. Els amos de la creació.

Aquest punt de vista ja no s’aguanta per enlloc i només el defensen alguns que saben molt poca cosa sobre biologia, evolució i la vida en general. Per això ens mirem els neandertals amb uns ulls cada vegada més amables. Però el tema de si podien parlar o no cal resoldre’l amb dades. I no resulta gens fàcil.

Una descoberta important va arribar de mà de la genètica. Quan es va poder seqüenciar el genoma dels neandertals es va veure que tenien el gen FOXP2, que en el nostre cas associem al desenvolupament de la capacitat de parlar. És un gen que controla el desenvolupament de la regió del cervell encarregada del parlar i mutacions en aquest gen fan que les persones perdin la capacitat de parlar. Ara sabem que els neandertals també tenien la nostra versió d’aquest gen (o nosaltres la seva).

Però això era una pista, no una prova. Per decidir si parlaven o no calien més coses. I ara acaben de publicar un treball que decanta encara més la balança. El que van fer va ser agafar cranis de neandertals i amb anàlisis de tomografies assistides per ordinador i models de bioenginyeria de l’oïda van estudiar l’estructura de l’oïda interna d’aquests parents nostres. El punt important és que els organismes tenen aparells auditius adaptats a captar les freqüències de so que els seus aparells fonatius poden emetre. De manera que sabent el que podien escoltar ens podem fer una idea del que podien emetre.

I resulta que la gamma de sons que podien escoltar bé a ser com la nostra. Per cert, més gran que la que tenien els homínids més antics. Això suggereix que els neandertals tenien la capacitat de comunicar-se parlant. Si més no, disposaven dels factors que ho permetien. Una altra cosa és que aquests factors els aprofitessin, però seria estrany que no ho fessin. A la natura les oportunitats no es deixen passar sense més.

Naturalment, això segueix sense ser una prova definitiva. La demostració definitiva exigiria tenir un neandertal al davant i sentir-lo parlar. Una possibilitat més que remota, és clar. Però els indicis que apunten en aquesta direcció es van acumulant i la imatge dels neandertals i la seva cultura va esdevenint més i més sofisticada a mesura que anem obtenint més dades. De la vella imatge dels neandertals que els identificava amb uns homínids bestiotes i condemnats a l’extinció per la seva manca d’intel·ligència ja no en queda res.

I no pots deixar de preguntar-te. Si parlaven, quin llenguatge feien servir? Tindrien càntics? Intentarien comunicar-se amb els Sàpiens? Els frustraria no aconseguir-ho? O potser una mínima comunicació va existir? Que dirien de nosaltres, uns parents escanyolits i molt menys equipats per resistir els hiverns del nord d’Europa? Preguntes que quedaran sense resposta, però sobre les que és interessant especular.

8 thoughts on “Parlar neandertal

  1. No diuen que potser el sapiens van ajudar a extingir-se al neandertal? I si fos per què eren com el tòpic pesat que no calla ni sota l’aigua?

  2. Hi, hi, molt interessant i divertit!
    Segur devien fer acudits i molts riure sobre es sapiens engalanats i es nostros invents ‘moderns’

  3. Fa ‘segles’ a un pis d’estudiants un poc internacional ens va visitar una parella des nord. Es mascle marcava uns aires distingits, elitista o de privilegis de sa noblesa. I semblava una broma grossa, perquè sols parlava molest, dient que es des sud morenos/negres som animals, no persones. Jo no podia aturar de riure em semblava una broma molt rica. Però no…. Em va fascinar aquest espècimen ‘antropològic’ a sobretaula. La resta es va asustar un poc… Sa femella el va renyar en una llengua ben estranya, i ja la resta tots ja vam riure després de s’espant…
    Fent humor, pens si el que deia aquest homínid tendria certa lògica, si tenia molta ‘sang noble neanderthal!

    1. Esper no destorb, si ‘enrollo’ aclarint que aquest ‘homínid’ gaudia de menjar sa carn dient que som animals, i ell no. I el més estrany, crec que ho deia en sentit de què som animals comestibles! Però gastronomia pobra… I acabava frases en una llengua de sons curiosos, prepotent…
      Vam viure com un estremiment de por a sobretaula! I després des xoc, quin riure!

  4. Doncs això, Dani. Parlaven neardentalès! Cadascú com podia, però segur que entre els del grup s’entenien, potser a garrotades, qui sap… Tantes preguntes sense resposta! Com dius, si tenien els òrgans, potser rudimentàriament, els farien servir. Entre el llenguatge corporal i el so segur que s’entenien…

  5. Hi ha una ficció sobre es darrers contactes i intercamvis culturals amb Neandertals.
    ‘Tzah, el Drimish’ / ‘Tzah, the Drimish’ de Juan Bibiloni, gratis en es blogs de s’autor
    mundani-garden.blogspot.com i leyendo-el-alma.blogspot.com
    M’agrada perquè és una aventura, i com se torna dinàmica amb es medi, com apareixen detalls naturalístics i de relació entre cultures, costums…
    Bones arts!
    🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *