Fa uns dies es va comentar la notícia d’un tauró femella que havia tingut cries sense necessitat de cap mascle. Un cas de partenogènesi en què els òvuls maduren sense perdre la meitat dels cromosomes, de manera que poden activar-se i començar a desenvolupar un embrió sense necessitat de cap espermatozoide que els fecundi.

En realitat no és cap novetat i se sap que hi ha molts animals i plantes amb capacitat de reproduir-se asexualment per partenogènesi. En el cas dels invertebrats, moltíssims, però també hi ha vertebrats que ho fan. Tortugues, serps, dracs de Komodo i, també, taurons, poden fer-ho en determinades situacions.

Semblaria un sistema pràctic. Potser més avorrit que el sexe, però les espècies que es reprodueixen així s’estalvien tots els recursos que han de destinar a buscar parella, competir per ella i tot això. El desavantatge és que la partenogènesi genera molt poca variabilitat genètica. La mare passa els seus gens a les filles sense cap variació rellevant. Amb el sexe, la clau de tot és que es genera una nova combinació de gens del pare i la mare, de manera que cada cria és una recepta genètica nova i única. Evolutivament és infinitament més avantatjós.

Però els científics van haver d’estar molt segurs que realment era un cas de reproducció partenogenètica. De vegades, el que sembla un naixement per partenogènesi amaga sorpreses i les aportacions d’un mascle. Hi ha animals, com ara les serps, que poden emmagatzemar els espermatozoides aconseguits per la femella durant una còpula. Així, poden copular quan troben un mascle que els fa el pes, però no hi haurà embaràs fins que elles ho decideixin. En invertebrats passa sovint, però també hi ha casos en vertebrats.

El secret són unes invaginacions en l’úter o els conductes que hi porten, on queden espermatozoides retinguts i ben guardats. Temps després, quan les condicions són bones, la femella es posa a ovular i només aleshores allibera els espermatozoides que tenia guardats.

L’emmagatzemament pot durar força temps. En serps s’ha determinat casos de fins a sis anys! Per això, abans de pensar que has vist un naixement partenogenètic, t’has d’assegurar que aquella femella no es topés fa anys amb algun mascle i el que passi sigui simplement que està aprofitant els espermatozoides que havia guardat. Ara, amb una anàlisi genètica, ja es pot fer, però abans era més complicat estar-ne segur del tot. Especialment en animals salvatges que havien capturat i que, anys després, es reproduïen sense l’aparent intervenció de mascles.

Un sistema que malauradament els mamífers no tenim. Llàstima, perquè seria una bona cosa poder controlar d’aquesta manera quan és el millor moment per iniciar un embaràs i poder-ho dissociar de l’activitat sexual del mes en qüestió. D’altra banda, també cal dir que tots els temes relacionats amb la paternitat es complicarien extraordinàriament.