Per la malària sí, per la COVID19 no

Doncs al final sembla que la cloroquina no serà de gaire utilitat per tractar el coronavirus. Fins ara es feia servir basant-se en dades que suggerien que podia anar bé o en la desesperada necessitat de fer alguna cosa pels malalts, encara que fos amb evidències incompletes. Entremig en Donald Trump s’hi va ficar i després va haver-hi l’escàndol dels articles retirats per inventar-se dades que indicaven que augmentava la mortalitat. És dramàtic quan no hi ha temps per fer coses que requereixen temps, però moltes vegades no es pot triar. D’altra banda, també ha quedat clar que els estudis fets amb pocs pacients han portat més confusió que altra cosa.

Ara però ja comencem a disposar de dades més sòlides a partir d’estudis més ben fets. Això vol dir que es feien amb un nombre prou gran de malalts i comparant grups de pacients que prenien el medicament amb altres que prenien placebo. En pocs dies han aparegut els resultats de tres estudis sobre la hidroxicloroquina, i tots tres coincideixen. No es detecta cap millora rellevant, de manera que el tractament per la COVID19 sembla que no vindrà per aquesta banda. Cal dir que tampoc han detectat cap problema associat al tractament, més enllà dels efectes secundaris de la hidroxicloroquina, que ja fa molt temps que es coneixen.

Un dels estudis era el que es feia aquí i que tenia l’Oriol Mitjà al capdavant. La idea no era curar la malaltia sinó veure si, en persones que havien estat exposades al virus, el tractament ràpid amb la hidroxicloroquina evitava l’aparició de la malaltia. És el que s’anomena un tractament profilàctic post-exposició. A l’estudi hi ha participat més de dos mil tres-centes persones i de moment només tenim l’avançament del fet que no s’han vist canvis significatius entre el grup que va rebre el medicament i els que no.

En el mateix sentit acaben de publicar un altre estudi similar, fet a Minnesota, que estudiaven el mateix, en aquest cas en vuit-cents vint-i-un participants que havien estat en situacions d’exposició al virus. D’aquest si que tenim les dades i la malaltia va aparèixer en l’11,8 % dels qui havien pres la medicació i en el 14,5 % dels que rebien placebo. Una diferència “no significativa”, cosa que vol dir que és la que esperes si en realitat no hi ha diferències entre grups i només l’atzar fa oscil·lar una mica les dades.

I un tercer estudi, fet al Regne Unit, aquest ja en pacients malalts de COVID19 ha vist que el tractament tampoc ha modificat ni la mortalitat, ni els dies d’estada a l’hospital ni cap de les altres variables que han analitzat. En realitat havien d’incorporar més malalts, però vist que el medicament no semblava tenir efecte, han decidit que no tenia sentit continuar amb l’estudi.

Total, que no. Que la hidroxicloroquina seguirà servint per tractar la malària i, potser alguna vegada serà útil per algun virus, però no serà el de la COVID19.

Hi ha qui ho troba decebedor, però és com funciona la ciència. Anem provant moltes vies i resulta igual d’important identificar les prometedores com descartar les que no porten a bon destí. Ara queda clar que els esforços han d’anar per altres vies. Amb les vacunes passarà el mateix. Se n’estan provant un grapat i ja sabem que moltes acabaran no servint. Però a força de descartar els camins dolents, acabarem trobant el correcte. De moment altres grups segueixen analitzant els efectes de coses com el Lopinavir, la dexametasona, el Tocilizumab, l’azitromicina, el plasma de pacients recuperats i un grapat més. La majoria trobaran que no funcionen, però amb sort, algun hi haurà que sí.

Ja ho sé! A les pel·lícules, el protagonista sempre encerta, però a la vida real les coses van diferent.

5 thoughts on “Per la malària sí, per la COVID19 no

  1. Imagina que haguéssin venut la recerca de la manera següent: hi ha moltes expectatives amb tal fàrmac arran d’un paper amb una N=20 i poc i on s’eliminen participants perquè moren… Pretenem comprovar que tal fàrmac no funciona tot i les grans esperances de mig món civilitzat i el seu líder omnipotent…

    Pocs els hagueren comprat el titular d’un boig que va contra corrent i contra les esperances de curació. D’haver tingut els diners i feta la investigació, tal i com han feta ara, els mitjans parlarien del profeta Mitjà…

  2. Bon avanç i novetat, i llàstima!
    Qui sap, igual ajuda a fogir alguna malària de guasinton!
    S’anècdota de sa hidroxicloroquina havia anat bé per recordar i fer humor amb sa tradició des Palo de quina i genciana.
    Però no era per anar trumpes, amb una ‘campana de Gauss’ de 23 botelles per persona, més bé al revés. Un glopet de records!

    1. Potser que hidroxicloroquina o cloroquina incrementi sa tendència psicopàtica? Em recorda es líders nazis, que mesclaven de tot. Potser sí que algú s’havia begut una campanassa de Gauss de botelles de medicacions experimentals, i va quedar trumpa a llar plaç. Com a n’Obèlix que es caigué a s’olla, però en versió malota

  3. I ara un mecanisme que m’ha sobtat de llegir, de covid19. Alguna cosa com què perd part de coberta de proteines, el que li permet persistir, modular infecció, allargar contagi. Però ho he llegit en divulgació de notícia, que no entenc molt, a http://www.infosalus.com/salud-investigacion/noticia-hallan-posible-mecanismo-explica-transmision-virica-20200611144524.html
    Fent humor malote, sobre sorpreses, dissabte que ve, igual ens diuen que descobriran un missatge binari al codi genètic de covid19, p.ex. ‘compri vacunes a XYZAntiTasaTobinCorp.’ Que tampoc camviaria molt com funciona lo del superfeudalisme

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *