Els petits canvis són poderosos. I en termes de bioquímica, poden arribar a ser “molt” poderosos. En mamífers, la divisió entre mascles i femelles està controlada hormonalment i, quan ens en parlen, de seguida ens venen al cap la testosterona dels mascles i els estrògens en les femelles.

És interessant notar que no només pensem en hormones, cèl·lules o fisiologia sinó també en característiques socials. Per exemple, la testosterona té una certa mala premsa, ja que s’associa a violència i actituds més o menys irracionals lligades al sexe masculí.

Semblaria que parlem de dos mons separats, però la realitat és que si mirem les fórmules químiques de la testosterona i de l’estradiol (la més potent dels estrògens) notarem que s’assemblen molt. Però molt, molt.

Una mirada atenta revelarà que en un costat hi ha un grup hidroxil (-OH) en lloc d’un simple oxigen (=O) i que en una altra banda, una conté un metil (-CH2) que l’altra no té. També hi ha algun doble enllaç disposat diferent, però això és tot. Aquestes petites diferències seran les que condicionaran que les cèl·lules es comportin d’una manera o d’una de diferent.

Això vol dir que les cèl·lules han de tenir unes proteïnes amb capacitat per discriminar una hormona o l’altra. Com dues claus gairebé iguals, però amb un parell de petites diferències en una de les dents i que, al final, obren portes diferents. Unes portes que activen els programes genètics que portaran a construir les diferències fisiològiques entre mascles i femelles.

I, després de tot, la similitud és fàcil d’entendre si tenim en compte que per fabricar estradiol, les cèl·lules comencen fent testosterona a partir del colesterol. Una vegada tens la testosterona, un enzim anomenar “aromatasa” li fa un parell de canvis i, voilà!, obtens l’estradiol. Com és de preveure, als ovaris hi ha molta quantitat d’aromatasa, però no és pas l’únic lloc.

El sistema d’hormones masculines i femenines és molt més complicat, és clar. Tant mascles com femelles tenen els mateixos enzims i les mateixes hormones, i el que canvia són les quantitats relatives d’unes i altres. Però al final, amb petits canvis d’uns pocs àtoms posats en un lloc o altre de la mateixa molècula, la fisiologia acaba generant diferències prou importants en l’organisme.