L’efecte placebo no deixa de ser curiós. L’aparició de símptomes físics generats per la perspectiva de tenir-los, pel costum o per la suggestió, complica molt la interpretació del que realment fa un fàrmac. Sigui per lo bo o per lo dolent. Si fem referència als efectes negatius, parlem d’efecte nocebo, però amb tota probabilitat el mecanisme que hi ha al darrere de tot deu ser el mateix. I no deixa de ser una paradoxa que per estudiar l’efecte nocebo calgui donar un placebo.

Això ho he vist en un estudi que han fet sobre els efectes secundaris de les estatines, els medicaments que es donen per controlar els nivells de colesterol. La feina de fer baixar el colesterol la fan força bé, però hi ha pacients que abandonen el tractament i es queixen dels efectes secundaris, essencialment dolor.

Però realment són les estatines les causants dels problemes?

De ben segur que en part sí. La pregunta correcta és, de quina manera l’efecte nocebo s’afegeix als efectes secundaris induïts estrictament pel medicament. Això no és un problema específic de les estatines sinó que passa amb tots els medicaments. N’hi ha prou de llegir el prospecte per començar a experimentar símptomes. Però això també amb els medicaments naturals. Hi ha qui les infusions li senten malament i també en part deu ser per efecte nocebo.

En l’estudi cada pacient havia de prendre durant unes setmanes el medicament, o el placebo o no-res. Naturalment, ignoraven quin era el medicament i quin el placebo, però sí que sabien quan no estaven prenent res. Mentre durava l’estudi, havien d’anar descrivint com se sentien.

Doncs la majoria van descriure símptomes no desitjats i, certament, en el grup de tractament en presentaven més. Però mentre prenien placebo també els descrivien i no hi havia tanta diferència. Alguns pacients afirmaven que eren més intensos i tot que quan realment prenien el tractament. Encara més. Mentre no prenien res, n’hi havia que també van descriure problemes.

Per quantificar-ho fan servir un paràmetre anomenat “relació de nocebo”, Que a partir de les valoracions dels pacients i amb uns quants càlculs estadístics permet atorgar una puntuació a la intensitat dels efectes secundaris. Mentre no prenien res aquest valor era de 8. Quan prenien placebo, era de 15 i quan prenien el medicament era de 16.

El problema amb el placebo o el nocebo és la tendència que hi ha a pensar que són efectes imaginaris. Però el cas és que es tracta de coses ben reals, tant és si parlem de dolor com de febre o d’arítmies. Coses que es poden mesurar, de manera que els pacients no “s’ho imaginen”. El que passa és que aquest fenomen dóna massa joc per especular. Si algú ofereix pseudoteràpies, segur que trobarà algun efecte a causa de l’efecte placebo. Si algú vol criticar un medicament, sempre podrà posar el crit al cel per coses que són causades per l’efecte nocebo. Encara més. Si parlem molt malament d’un medicament, estarem afavorint el nocebo, mentre que si l’enaltim molt, promourem el placebo. Segons el que t’interessi, pots decantar les coses cap a una banda o l’altra.

I finalment, tot plegat ens recorda que no hem de confondre el placebo (el producte) amb l’efecte placebo (els efectes que desencadena en el cos). De vegades resulta embolicat. En aquest mateix estudi es parla del grup que pren un placebo, tot i que estrictament potser fora millor dir que estan prenent un nocebo.