Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2020: Virus de l’hepatitis C

En un any en què els virus són els protagonistes de gairebé tot, no resulta cap sorpresa que el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia es mantingui en aquest àmbit. El premi l’han concedit als investigadors que van identificar el virus de l’hepatitis C.

De virus que causin hepatitis n’hi ha un grapat. En realitat, el nom d’hepatitis només indica que es tracta d’una patologia inflamatòria del fetge, però els agents que la causen poden ser diversos. Als anys 40 del segle passat ja es va establir la diferència entre les hepatitis A i B, i el virus de l’hepatitis B es va identificar l’any 1966. Era un virus de DNA de la família dels Hepadnaviridae. El de l’hepatitis A va trigar una mica més, però el van aïllar l’any 1973. Aquest era d’RNA i de la família Picornaviridae.

Però encara hi havia moltes hepatitis en les quals no s’identificava cap virus. Els metges les anomenaven “no-A no-B”, mentre esperaven que algú identifiqués al causant.

El primer pas en la recerca el va fer Harvey J. Alter, quan va veure que podia reproduir la malaltia en ximpanzés als que administrava extractes del plasma de pacients d’hepatitis. Era important, ja que el virus no afecta altres animals i això limitava molt la recerca. D’aquesta manera es van poder començar a establir algunes de les característiques del virus, però no van poder aïllar-lo.

Per aconseguir-ho va caldre un disseny experimental enginyós. Als anys 80, en Michael Houghton estava intentant purificar el material genètic del virus sense massa èxit. Tant si ho intentava en cèl·lules humanes com en cèl·lules de ximpanzé, només obtenia el material genètic de l’hoste, però no de cap virus. Aleshores van pensar que probablement els humans infectats tindrien a la sang anticossos contra alguna proteïna del virus. Van purificar material genètic de cèl·lules infectades de fetge de ximpanzés, el van fragmentar i el van introduir dins de bacteris. Els bacteris fabricaven les proteïnes corresponents als gens que els havien ficat i tot seguit miraven si els anticossos dels pacients reaccionaven contra alguna.

I bingo! D’entre més d’un milió de cultius de bacteris en van trobar un que era reconegut pels anticossos dels pacients i que no portava DNA humà ni de ximpanzé. Era material genètic del virus. Amb aquests anticossos van poder “pescar” el virus i van veure que el que tenien entre mans un nou virus d’RNA de la família Flaviridae. Aquelles hepatitis van deixar de ser “no-A no-B” per convertir-se en l’Hepatitis C.

Així i tot, calia estar-ne del tot segurs que aquell virus nou era realment el responsable de la malaltia. Això ho va fer en Charles Rice, que va poder refer el genoma del virus i que va demostrar que simplement injectant aquell RNA al fetge de ximpanzés, podia desencadenar la malaltia. Aquella era la prova definitiva.

Des d’aleshores les coses han millorat molt. Ara ja s’han trobat maneres de fer cultius en més tipus cel·lulars i en ratolins modificats. Això ha permès fer estudis farmacològics que finalment van portar a desenvolupar un tractament molt efectiu per tractar aquest tipus d’hepatitis. No és poca cosa, ja que l’hepatitis pot anar progressant fins a esdevenir un càncer de pulmó i aquesta en concret causa centenars de milers de morts cada any.

7 thoughts on “Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2020: Virus de l’hepatitis C

  1. Sempre em fascina veure com els Nobels premien descobriments fets fa 30 anys, realment s’asseguren que allò que premien estigui ben investigat

    1. El comitè Nobel és extremadament conservador pel que fa als descobriments. És comprensible que no es vulguin enganxar els dits amb grans descobriments que després es desmenteixen. Però potser es passen una mica

  2. Sembla una gran avanç per molts.
    I quina història més entranyable! Son es típics científics de laboratori? Com es de sa peli Flubber…
    I un aplaudiment per ses monees panxudes
    : – )

    1. La ciència ja és una mica com una feina de detectius. Però típics típics no són. Com és normal, només surten a la foto els que tenen èxits importants. La resta són molt més discrets

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *