El Premi Nobel de medicina o Fisiologia del 2021 l’han concedit a David Julius i Ardem Patapoutian pel descobriment dels receptors de temperatura i de tacte. Això de percebre sensacions provinents de l’exterior ens sembla la cosa més normal del món, però hi ha tota una maquinària biològica al darrere. Després de tot, qui experimenta les coses és el cervell. Si notem que ens cremem un dit o que ens esclafen un peu és perquè uns nervis han enviat senyals al cervell avisant-lo del que està passant.

El paper dels nervis com transmissors de senyals elèctrics cap al cervell ja era conegut. Però seguia sense saber-se com ho feia el nervi, o més estrictament, la neurona de l’extrem, per saber que la temperatura o la pressió augmentaven perillosament.

El camí de la descoberta va arribar de la mà del bitxo, o xili, picants Concretament de la molècula que fa que piquin tant; la capsaïcina. Que la sensació de picant té algun lligam amb la sensació de cremor ja era conegut per tots. Un menjar molt picant diem que “crema a la boca”, i no és perquè sí.

El que en David Julius volia saber era quina era la proteïna (el receptor) que feia que algunes neurones enviessin senyals elèctrics quan els posaven capsaïcina al medi de cultiu. Per esbrinar-ho van agafar neurones que no responien a la capsaïcina i els van anar afegint diferents gens que tenien les que sí que responien. Amb paciència van acabar per trobar-ne un que transformava neurones no-responedores en neurones responedores. Era el gen del receptor i el van anomenar TRPV1.

La cosa és que mentre l’estudiaven es van adonar que simplement augmentat la temperatura també s’activava. Ho feia a partir dels 40 °C, cosa que ja lliga amb la percepció d’alguna cosa que està massa calenta. I com que ja tenien el sistema muntat, van seguir treballant, però en sentit contrari. Si la capsaïcina ens genera sensació de calor perquè activa el receptor de temperatura, valia la pena mirar quins receptors activava una molècula que ens genera sensació de fred: el mentol.

I dit i fet (bé, després d’un munt d’experiments), van identificar un altre receptor, anomenat TRPM8, que s’activa pel mentol… i en resposta a temperatures baixes. Si ara notem sensació de fred o de calor és, essencialment degut a l’activació dels receptors que va descobrir en David Julius.

I en la mateixa línia treballava l’Ardem Patapoutian. En aquest cas ell va topar amb unes neurones que enviaven senyals elèctrics quan les premia amb una punta de pipeta. Era un estímul mecànic que, ara sabem, modifica la forma de la membrana de la cèl·lula i això fa que una proteïna, que normalment està tancada, deixí obrir una escletxa per on poden passar ions. Uns ions que seran el senyal desencadenant de l’estímul elèctric. En aquest cas al receptor li van posar el nom de Piezo1, per similitud amb la paraula grega “Píesi”, que vol dir “pressió”. Després van identificar-ne un segon que va ser, òbviament Piezi2.

Gràcies a Piezi1 i Piezi 2 notem si ens toquen, si ens abracen, si ens trepitgen i com tenim situat el cos, però també si tenim la panxa plena o si tenim ganes de fer pipí.