Fa uns dies va tenir lloc la cerimònia d’entrega dels mítics premis IgNobel. Com cada any recorden, són uns premis atorgats a estudis científics que primer fan riure, però també fan pensar. En realitat, això d'”estudis científics” no s’ha de prendre massa al peu de la lletra, però la filosofia segueix sent la mateixa.

Per exemple, el premi IgNobel d’educació mèdica d’aquest any l’han concedit a Jair Bolsonaro del Brasil, Boris Johnson del Regne Unit, Narendra Modi de l’Índia, Andrés Manuel López Obrador de Mèxic, Alexander Lukashenko de Bielorússia, Donald Trump dels Estats Units, Recep Tayyip Erdogan de Turquía, Vladimir Putin de Rússia i Gurbanguly Berdimuhamedow de Turkmenistan, per “fer servir la pandèmia de la Covid-19 per ensenyar al món que els polítics poden tenir un efecte més immediat sobre la vida i la mort que els científics i els metges”. El món s’ha omplert, o l’hem deixat omplir, de personatges incompetents o mancat d’escrúpols en els llocs de poder, i després, quan hi ha problemes, passa el que passa.

El de medicina, en un sentit més habitual, ha sigut per Nienke Vulink, Damiaan Denys, i Arnoud van Loon, que han definit una nova condició clínica, la “Misofonia” que és experimentar una sensació desagradable que pot generar sentiments agressius en sentir els sorolls que fan els altres al menjar. Cal dir que no sempre és senzill esbrinar quan una simple molèstia esdevé un trastorn psicològic.

El de ciència de materials ha sigut per un grup d’investigadors que han demostrat que la caca humana no és un bon material per fabricar ganivets. I et preguntes… per quin motiu algú investiga això? Doncs per verificar un conegut relat segons el qual algun inuit havia fabricat un ganivet fent servir la femta congelada per poder esbudellar un gos. Els investigadors han demostrat que això és molt improbable, ja que per molt congelat que estigui, la seva resistència és mínima. Ep! Que ho van fer correctament i el voluntari que va proporcional el material va seguir una dieta similar a la dels inuits durant una setmana.

El d’economia és entranyable i l’han concedit a uns economistes que han buscat correlació entre la desigualtat d’ingressos nacionals de diferents països i la quantitat mitjana de petons a la boca que es fan en cada país. Curiosament sí que han trobat una correlació, tot i que els detalls metodològics se m’escapen. Però esgrimir que cal modificar la desigualtat en els ingressos del país com excusa per lligar amb economistes és, com a mínim, enginyós.

El d’entomologia l’han concedit a uns investigadors que han posat de manifest que a molts estudiosos dels insectes els fan por les aranyes. No és cap contradicció, ja que les aranyes no són insectes. El grup dels aràcnids i el dels insectes són molt diferents i no només en el nombre de potes.

N’hi ha més. I com cada any, si voleu passar una estona somrient, podeu repassar la llista dels guardonats i els motius que els han fet mereixedors del premi. Ho passareu bé i, si aprofundiu una mica, descobrireu curiositats que van més enllà de la diversió.