De vegades una gràfica t’arregla el dia i ahir al vespre en va començar a circular per la xarxa una d’aquestes. La que mostra l’efecte d’una de les vacunes, la de Pfizer-BioNTech, treta de l’informe de la FDA. Aquesta és la vacuna que cal conservar a vuitanta graus sota zero mentre es distribueix. Després, quan arriba l’hora de posar-la ja aguanta uns dies amb refrigeradors més normals. Un maldecap logístic, però que tampoc cal exagerar. Per aquí en tenim molts de congeladors de -80 °C. D’altra banda, la vacuna s’administra en dues dosis. I sembla que la segona és important de cara a aconseguir una immunitat més duradora. Coses dels limfòcits B, que necessiten una mica més de marxeta.

Per l’estudi van fer dos grups d’unes vint-mil persones cada un d’ells. A un grup els van donar la vacuna i l’altre un placebo, i tot seguit van apuntant quants casos van apareixent. El que hi ha representat és el nombre de casos de covid-19 que es van acumulant en cada grup. Cada punt és una persona infectada que s’hi afegeix. Per això són línies que sempre creixen. L’important és el ritme al qual ho fa cada una.

Si mirem la gràfica veiem que durant els primers deu dies després de la primera dosi, les dues corbes augmenten igual. Pràcticament creixen a ritme d’un cas cada dia. Però a partir del dia catorze les coses comencen a canviar i, mentre que el grup placebo (en vermell) segueix mantenint aquest ritme (que, ara com ara, és el normal en la població) en el grup dels vacunats (en blau) pràcticament deixen d’aparèixer nous casos.

Que l’efecte de la vacuna trigui uns dies a fer-se notar ja és previsible. Cal un cert temps per posar en marxa i entrenar el sistema immunitari. En aquest cas, triga uns deu dies i, a partir de la segona dosi, posada el dia 21, es manté un ritme d’acumulació de casos tremendament limitat. Cal tenir present que no és una corba del tot plana, de manera que hi ha persones que s’han vacunat i així i tot, han emmalaltit. Res de nou. Hi ha vacunes que funcionen molt menys. En tot cas, la diferència entre el grup vacunat i el placebo és abismal.

De manera que per la part de la prevenció, la primera vacuna de la qual tenim dades ja serioses, sembla que va molt bé. (N’hi ha altres que també començen a aparèixer dades concretes i van pel mateix camí). Queda per saber quant de temps es manté aquesta immunitat. Per respondre caldrà, naturalment, deixar passar el temps. Aquestes són les dades de la fase tres, però en medicaments l’estudi continua en l’anomenada fase 4 que consisteix a continuar fent seguiment dels grups vacunats durant anys. Així es poden detectar, per exemple, els efectes secundaris extremadament rars. També donarà informació de la durada de la protecció.

Una altra dada que ha aparegut a l’estudi, i que alguns hipocondríacs ja comencen a esgrimir de manera esbiaixada, és la mortalitat detectada. En total és del 0,01 % per tot l’estudi. La dada vol dir que s’han mort sis persones. Dues del grup vacunats i quatre del placebo. Les causes de les morts van ser aturades cardíaques, arterioesclerosis, infart de miocardi, accident vascular cerebral i dues per causes desconegudes. Dona mal rotllo, però la dada important és que tant la xifra com les causes són les que esperes trobar si fas el seguiment de quaranta mil persones durant uns mesos. És a dir que la vacuna no ha modificat la mortalitat. També és normal. Evita que t’infectis, però no evitarà els infarts, el càncer o els accidents. D’això ens seguirem morint i, és clar, la gent que participi en els estudis també ho fa.

Per descomptat hi haurà qui sempre hi trobarà inconvenients, tant se val quines siguin les dades, però ara mateix hi ha motius per celebrar com van les coses, al menys en aquest front.