L’erupció del volcà Cumbre Vieja, a l’illa de la Palma, permet aprofundir una mica en els fenòmens que tenen lloc al voltant d’un fenomen com aquest. Ara mateix, la colada de lava va baixant a un ritme “relativament” lent, però imparable. Abans o després aquesta lava arribarà al mar i aleshores tindrà lloc l’espectacle de la topada entre el foc i l’aigua. En aquell moment, la cosa es posarà de nou interessant, i perillosa.
Quan la lava entra en contacte amb l’aigua del mar s’anirà refredant i solidificant. Trigarà més o menys depenent de la temperatura i la quantitat de flux que el volcà deixi anar, però el refredament serà inevitable. En fer-ho, és clar, s’aniran dipositant nous materials que alteraran el perfil de l’illa. Se’ls gira feina als geògrafs, que hauran de refer els mapes de la zona. Tant l’emergida com la submarina.
Però les temperatures extremadament elevades de la lava (al voltant de 800 °C si la lava és vermella i dels 1200 °C quan és groga) també tenen una conseqüència sobre l’aigua del mar. Molta aigua s’evaporarà, però la que estigui en contacte directe amb la lava patirà un destí diferent. Les molècules d’aigua reben tanta energia que els enllaços entre els àtoms d’hidrogen i oxigen s’arriben a trencar. El resultat és que es generarà oxigen i hidrogen gasosos.
El problema és que l’aigua de mar conté molta sal. El conegut clorur sòdic, però també clorur de magnesi. I la combinació del clor de l’aigua de mar amb l’hidrogen produït quan la molècula d’aigua es trenca, acaba formant un compost nou: l’àcid clorhídric. Un àcid que s’evaporarà junt amb el vapor d’aigua, l’oxigen i l’hidrogen (i més compostos que es formin en menors quantitats). Tot plegat, una barreja més que tòxica.
Els anglesos en diuen “Laze“, per la combinació de “lava” i “haze” (boirina) i, de vegades, pot arribar formar columnes de fum molt espectaculars. Afortunadament, quan es refreda, condensa i cau en forma de gotes de pluja àcida a distàncies relativament curtes. Uns centenars de metres. Però depenent del vent i de les condicions de formació, el núvol àcid pot arribar inesperadament lluny.
De manera que cal vigilar molt quan tinguem ganes d’obtenir imatges de l’espectacle de la lluita entre el foc del volcà i l’aigua dels oceans. Els vapors que surten no són només vapor d’aigua, sinó uns compostos molt àcids que ens poden causar irritacions a ulls, pell i pulmons, però que si estem massa a prop i en respiren molt, ens poden fregir els pulmons.
Dels volcans pensem sempre en foc, lava i explosions, però la química que amaguen és complexa i amaga sorpreses de tota mena.
Bon dia, un dubte. El trencament de la molècula d’aigua, no és en ió hidròxid i iò hidroni? Em quadra més això amb la formaciò de clorhídric que no pas l’hidrogen gasòs…
Si. Tens raó. Però ja era entrar en massa detalls. Només volia centrar-me en la idea que es trenca la molècula. Potser ho he simplificat massa… 🙂
Moltes gràcies per la resposta!