De moment portem una onada d’incendis a Austràlia, una pandèmia, una plaga de llagosta, l’erupció del Krakatoa i un meteorit que passarà a fregar. Què més pot passar? Doncs no s’acaben les sorpreses. Txernòbil torna a fer un pas endavant per no perdre pistonada a la llista de desgràcies de l’any.
La notícia és un incendi forestal pels voltants de la central nuclear més famosa del món. En part afecta la zona d’exclusió, i aquesta és la mala notícia. Els incendis generen fum a partir del material que crema. Les altes temperatures generen corrents ascendents que s’emporten la cendra i la deixen a mercè dels vents. Un fet que sabem prou bé els qui vivim en un país afectat sovint pels incendis forestals.
Però el bosc de la zona d’exclusió de Txernòbil té una particularitat. Encara conté isòtops radioactius. N’hi ha que estan en forma de pols dipositada, barrejada amb el terra, altres que hauran sigut absorbits pels arbres i altres vés a saber com. Un dels detalls empipadors dels elements radioactius és que desapareixen al seu ritme, immutable, i res pot fer que vagi més de pressa.
Molt del material que es va deixar anar durant l’accident ja haurà perdut radioactivitat. No caldrà buscar pastilles de iode, ja que el iode radioactiu té una vida mitjana de pocs dies,i tot el que es va alliberar ja fa temps que va desaparèixer. Però altres elements trigaran més a desintegrar-se, de manera que encara queda prou radioactivitat per ser inquietant. Suposo que els que deuen fer patir són l’estronci-90 i el cesi-137 que, amb vides mitjanes de 29 i 30 anys, només s’hauran reduït a la meitat, de manera que encara en queda molt escampat per la zona.
Aquests dies estan seguint la direcció del núvol de cendra generat per l’incendi, per controlar les zones per on passarà. Suposo que com que s’anirà diluint amb l’aire, els nivells de radioactivitat no seran extraordinaris, però com acostuma a passar, fa de mal trobar dades clares. En algun lloc deien que els nivells havien augmentat setze vegades respecte de l’habitual, però sense saber quin nivell és l’habitual no podem dir res. És molt possible que, malgrat l’augment, els nivells segueixin dins dels marges de seguretat. En un temps de titulars cridaners sempre cal intentar trobar les xifres originals per fer-se una idea de la magnitud del que passa. De fet, fa un parell de dies va passar per sobre de Kíev, i els nivells de radiació a l’ambient sí que van mostrat un clar pic. Però, insisteixo, cal saber quin és el nivell de perill.
De manera que, amb sort, tot plegat no serà gran cosa. No hi ha una central alliberant materials radioactius a cabassos. Només s’està aixecant les restes del que es va dipositar fa molts anys. Els bombers que hi estiguin treballant sí que haurien de vigilar. Una vegada més, els qui donen la cara són personal anònim dels serveis que tots tenim clar que són realment essencials, mentre altres juguen a deixar anar crítiques polítiques, frases enginyoses, indignacions escenificades i fugides d’estudi.
En tot cas, s’ha de reconèixer que aquest 2020 s’està lluint!
Posats a col•leccionar desgràcies i amenaces, n’hi ha per a tots els gustos: https://www.bbc.com/news/science-environment-52234561
Sí. Però aquesta és de fa anys. No compta pel 2020.
Per si de cas el núvol aquest es més perillós del què sembla no sortiré de casa a no se que sigui imprescindible…
No pateixis. A no ser que visquis a Ucraïna, no t’afectarà en res. De manera que… pots seguir a casa ben confinat 🙂
Circula per internet un calendari del 2020 que ja ve a ser això, ja XD
Algun any havien d’encertar! 🙂
De fet, Dani, algunes vegades n’havies parlat de que això, un día o un altre, havia de passar.
Ara hauries de reescriure la novel·la on acabaves amb la peste amb aquell estrany i amagat l’antibiòtic, pero amb un final feliç on acabessis trobant la vacuna contra el coronavirus.
Segur que la realitat dels que estan treballant per desenvolupar la vacuna donaria per unes quantes novel·les!
A mi de dia 16 no em deixen recollir fems nedant. I la mar aprop de casa deu ser ara una catàstrofe de residus incustats i dispersos 🙂
S’estronci? Ai… Ai, es que venen supòs no és tan fotut… Jo el comec en aluminat a drogueries o botigues de ceràmica i art… Guarfa sa llum i fa llum, però mai he mirat si és perillós si en faig pinturetes… Va bé per senyalitzar o art. Per nedar de crepuscle, no destorba ni gasta com un llum. O a casa per marcar o fer art, com sostres d’estrelletes, i molts trucs per ajudar o indicar quan uses poc llum. Supòs que almanco si porten jna capa de laca o vernís no és tan perillós. Però dubto per coses que toques molt, mal situat aprop de interruptors, o per exemple per decorar un got no sigui en mengis….
Ep! El de Txernòbil és estronci 90, que és radioactiu. El que es fa servir normalment és l’estronci 88, que no ho és pas.
Diferents isòtops, diferents toxicitats.
Gracis : – )
Que bé, ara domés em preocupa no em diguin bimbollaire terrorista si els arriba una bimbolla amb virus d’un veinat d’un balcó…
Esper no duen vendre un isòtop dolentot d’estronci, però encara dubto què deu passar si es respira, si té algun efecte ‘extraordinari’ poc saludable…
Dubto sobre si és segur afegir-ho en es sucre per bimbolles gegants fosforescents. O pintat a sa punta d’un mono snorkel, boia, caputxa de nedar… I massa laca o vernís per encapsular-ho li treia luminositat.
Ben curiós tot, mola
: – )
Txernòbil o artemisa en ucrainès, és una planta anti malària. I recorda a l’assaig amb anti malàrics pel coronavirus. Divertides coincidències, en modus peli fatalista, com ses des krakatoa, meteorit i tota la resta, ja, ja… 🙂