Quin DNA recombinem?

Ahir, a Twitter, va ser interessant una discussió sobre els potencials perills de la manipulació del DNA i, de pas, sobre els perills de fer servir la Viquipèdia per informar-se sobre temes complexos. Ep! Que la Viquipèdia és un gran invent i va molt bé per moltes coses. Però, igual que amb qualsevol enciclopèdia, cal ser molt conscient que només ofereix una pinzellada superficial de les coses.

El dubte, en principi raonable, era sobre els potencials perills de les vacunes fetes amb la tecnologia del DNA recombinant. Després de tot, la tecnologia del DNA recombinant serveix per manipular del DNA i modificar-lo com ens sembli. L’argument, a partir d’aquí era que, com poden dir els científics que no ens manipularan el DNA si ho fan, precisament, amb aquesta tecnologia?

La resposta és senzilla. No. No es manipularà el DNA de ningú, ja que la tecnologia es fa servir per fabricar la vacuna, però no per alterar-te el DNA. El que es manipula és el DNA de la del bacteri o la cèl·lula que, al laboratori, es farà servir per fabricar els fragments del virus que serviran per estimular el sistema immunitari.

Una de les tecnologies que fan servir alguns dels candidats a vacuna (i no pas tots) es basa a administrar únicament una proteïna del virus per activar els nostres limfòcits. Naturalment no es pot injectar el virus intacte, ja que emmalaltiries. En canvi, si només administrem una proteïna del virus, la malaltia no es pot causar, però sí que pot activar els limfòcits. De manera que ens cal molta proteïna vírica. Com l’aconseguim?

Podríem agafar virus, triturar-los, fragmentar-los i després purificar la proteïna que volem. Complicat i no exempt de risc. Sempre pot quedar algun virus intacte que se’ns escapi. Per sort, tenim la tecnologia del DNA recombinant. Podem agafar el fragment del DNA del virus que correspon a la proteïna que volem i ficar-lo dins del DNA d’un bacteri o d’una cèl·lula de llevat, o de qualsevol altra cèl·lula. Permeteu-me insistir: el DNA que es manipularà serà únicament el d’unes cèl·lules que estan en una placa de cultiu al laboratori. La gràcia és que aquestes cèl·lules es posaran a fabricar la proteïna del virus i serà molt fàcil recollir-la i purificar-la sense que hi hagi cap virus funcional pel mig.

Això no és cap novetat i es disposa de medicaments fets així des de fa temps. Antigament la insulina que s’administren els diabètics s’obtenia purificant-la a partir de pàncrees de porcs. Era complicat, car i no deixava de ser una insulina lleugerament diferent de la humana. Per sort, des de fa més de trenta anys, la tecnologia del DNA recombinant ha permès agafar el gen de la insulina humana, ficar-lo dins del DNA de bacteris i fer que aquests es dediquin a fabricar la insulina que necessitem. Després només cal purificar-la i ja es podrà administrar.

Si volem, podem jugar a esgarrifar-nos amb les paraules, però no és assenyat. Especialment si no hi entens del tema. Quan manipulem del DNA ja parlem de DNA artificial, en el sentit que no l’hem obtingut de la natura. No que sigui un DNA de formes estranyes. Hi ha qui va descobrir que, de vegades, les cèl·lules que es fan servir al laboratori per posar-hi el DNA recombinant i fabricar la proteïna del virus es van obtenir del ronyó d’un fetus i ja posaven el crit al cel dient que en la vacuna et posaven cèl·lules de fetus avortats. Si les cèl·lules provinguessin d’un tumor, dirien que injecten càncer i no vull pensar que dirien si les cèl·lules fossin d’insectes (que també es fan servir). Tot són casos en els que una informació certa, però incomplerta, els porta a muntar-se una pel·lícula de terror, sense motiu.

Quan Edward Jenner va aconseguir la primera vacuna contra la verola, no va trigar a sortir el primer moviment antivacunes. Argumentaven que el virus que administrava provenia de les vaques i injectar-te coses provinents d’una vaca era del tot antinatural, immoral i fastigós. Es deia que podien sortir-te extremitats i estructures de les vaques al teu cos.

És molt més fàcil posar el crit al cel i esverar-se, que no pas prendre el temps necessari per informar-se correctament. Ja se sap, o s’hauria de saber, que el coneixement requereix molt més que aconseguir unes quantes dades.

2 thoughts on “Quin DNA recombinem?

  1. I adoradors de vaques? 🙂 Fantàstic!
    Són seguint s’enllaç que dones, dibuixats en es cuadre penjat a sa pared des còmic.
    Es sol dir que les adoram i procream, o almanco a ses amburgueses a USA. O una vaca-economia de prestigi a Magadacar empobrint.
    Idò al 2021 farem rates-pinyades i adorarem Batman 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *