Reacció química

Una reacció química pot semblar una cosa relativament misteriosa en la que uns productes es transformen en uns altres. Aquest aire de complexitat queda reforçat si fem cas de les definicions que podem trobar per la xarxa. Per exemple, la Viquipèdia diu que una reacció química és “un procés que implica un canvi en l’estructura electrònica d’una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d’enllaços químics“.

Mmmm… estructures electròniques,… enllaços químics… Massa complicat.

En canvi, en un vell llibre de química hi trobo una manera molt més simple i entenedora d’explicar-ho. Allà comença dient que la reacció química és un procés mecànic! I ho és en el sentit que comencem amb un grapat d’àtoms ordenats d’una manera i acabem amb els mateixos àtoms que, simplement, s’han distribuït d’una manera diferent.

Després ja es pot aprofundir en els detalls sobre els electrons dels àtoms, el paper de les càrregues elèctriques i els canvis d’energia que hi ha implicats. Però cada cosa al seu temps. El primer pas és poder visualitzar el que està passant a escala atòmica. Entendre que, tot plegat, només és una redistribució dels àtoms.

Pots començar amb dos àtoms de plata units entre ells i amb un de sofre que té enganxats dos d’hidrogen. I al final acabes amb els dos hidrògens lliures mentre que a l’àtom de sofre se li han unit els dos àtoms de plata. Reordenaments mecànics que tenen molts detalls intricats, però que no deixen de ser moure peces d’un Mecano molecular.

Les reaccions químiques poden ser molt curioses. Canvis de color, d’estat físic, explosions, terbolesa… Sorprèn que tot això passi només pel fet de col·locar àtoms en un ordre o en un altre. Per entendre-ho ja cal aprofundir una mica més en el procés i fixar-nos en els elements que mantenen units o separats els àtoms. És a dir en els electrons, que poden estar en diferents nivells d’energia, distribuïts de maneres diferents al voltant del nucli i fins i tot unint-se i separant-se de l’àtom.

Aquests són els detalls que faran que la llum que passi per allà capti o perdi energia i per tant, modifiqui el color amb què la veiem. Els canvis en els nivells d’energia poden ser lents i tranquils, o extremadament ràpids i aleshores veurem com les coses exploten. La manera com s’uneixen els àtoms pot ser feble o pot ser molt i molt forta, de manera que obtindrem gasos, líquids o sòlids.

I si volem entendre més detalls, encara podem anar més al fons. Els fenòmens quàntics i fins i tot els relativistes poden acabar sent útils per entendre detalls d’algunes reaccions, però això ja és el final del camí. El principi és una “simple” reordenació mecànica de determinats àtoms.

One thought on “Reacció química

  1. Vaig tenir un pradí mig químic, i s’altre mecànic de bicis i ferrer. Picava ferro tou incandescent, i després en refredar-se de cop a s’aigua feia com guspires, espets, fum i pudors…
    Qualque pic els veia com uns mags, a veure si picant fort sa vibració tornaria una bici d’or?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *