El fet de ser mamífers condiciona moltes de les estructures del nostre cos. Algunes són evidents, però algunes altres poden resultar una sorpresa fins i tot angoixant. Això de fer que els embrions es desenvolupin dins el cos de la mare no va ser possible fins que va evolucionar la placenta. Però tot plegat va necessitar un grapat d’adaptacions inesperades.

Per exemple, tenim melic, que només és la cicatriu que queda en caure el cordó umbilical, un feix de vasos sanguinis que connecta els sistemes circulatoris de la mare i del fetus. Però això de tenir dos sistemes sanguinis connectats comporta alguns problemes de circulació. Uns problemes que es fan molt evidents al moment del part.

El cas és que el sistema circulatori d’un fetus és diferent del d’un nadó. Mentre s’està dins l’úter, l’oxigen no es capta als pulmons sinó que arriba la sang oxigenada directament del cos de la mare. Això vol dir que la sang oxigenada entra pel melic, via vena umbilical i es connecta amb la vena cava. Tot seguit, puja cap al cor i entra dins de l’aurícula. Aleshores el normal seria que anés cap als pulmons, per oxigenar-se, però ja hem dit que això no cal, de manera que el que fa és passar directament a l’altra aurícula a través d’un forat (anomenat forat o foramen oval) que hi ha a la paret del cor que separa aquestes dues cambres. Des d’allà pot seguir el camí normal de la sang arterial, arribant al cervell i a altres òrgans. Després, la sang venosa arribarà a la connexió amb l’artèria umbilical i sortirà en direcció a la placenta.

És una mica diferent del camí a què estem acostumats, però l’important és que permet que l’oxigen arribi a tots els òrgans. Ara bé. Tot aquest recorregut ja no servirà després del part. Tan bon punt es desconnecti del cordó umbilical, cal que la sang vagi cap als pulmons per oxigenar-se. Per tant, cal que deixi de creuar el cor d’una aurícula a l’altre. El forat que les connectava s’ha de tancar i, a més, ho ha de fer en el moment oportú i ben de pressa.

De fet, això del cor no és una carrera contra rellotge. El tancament es veu facilitat pels canvis que hi ha en la pressió sanguínia, però de vegades no acaba de ser un tancament complet. Moltes vegades no passa res i amb el temps s’acaba solucionant. Altres vegades, però, pot ser més greu, però avui en dia es pot detectar i tractar.

En tot cas, per si no fos prou complicat el moment de parir, tots hem hagut de canviar el camí que feia la sang mentre circulava pel cos, hem hagut de posar en funcionament la circulació pulmonar i ens ha calgut reconstruir una de les parets del cor. No és estrany que una de les primeres coses que fem al néixer sigui plorar.