No, si jo tenia la intenció de fer un post, de veritat. Però ahir al vespre estava una mica massa… distret, nerviós i al final fins i tot una mica eufòric. Pensava que ja n’estava saturat de futbol i que ja m’era una mica igual, però mira…
Us en feu càrrec, oi?
Ei Dan, passa una cosa estranya. Com cada matí he entrat al teu blog… i crec que te l’han hackejat els de l’Sport !!!
No hagués dit mai que et deixaves la feina pel darer moment….
Bon día tingueu tothom!!!!
I mai millor dit, avuí es un gran dia pels culés.
Encara que no us ho sembli, avuí el Dan, de manera molt subtil, fent servir el sentiment que hem tingut gaudint amb el Barça, ens ha parlat, sense adonar-nos, de les reaccions químiques que ens porten a l’estat eufóric i embogit, quan el nostre equip fa una remuntada èpica com aquesta.
Gràcies química per fer-me sentir tota aquesta emoció que fins i tot hem va fer trontollar de la cadira jajajaja.
Salut!!!!
Just els post que esperava! 😉
Davant l’art, ningú queda indiferent!!
Ens en fem càrrec… 🙂 Però a canvi ens podries preparar un post sobre l’explotació experimental d’hidrats de metà que es fa al Japó. Ho he llegit a un diari que feia referència a unes declaracions teves sobre aquest tema.
En el teu descàrrec puc dir que el partidàs d’ahir va ser digne d’un estudi científic!
Em pregunto com jugadors així a vegades poden perdre un partidet de res. Vull pensar que no ho fan expressament… però sovint em vénen dubtes! Ahir però sí que van donar el do de pit!
De fet el resultat era cantat, si més no estadísticament, els del Rac1 ja ho van dir: Partit Oficial del Barça amb Conclave: 4-0
Quin patir els últims 20 minuts¡¡¡¡¡¡
Totalment perdonat. És el resultat clavat per anul·lar la trista final d’Atenes …….
Ja veus que m’ha passat el mayeix, Dani. Anava a dir: un dia és un dia; però espero que no sigui així.
Sr. Daniel: disculpes acceptades… i de molt bon grat. El partit d’ahir s’ho mereixia.
jajaja Visca els científics culers!