Tornen a estar en el punt de mira els diferents tests relacionats amb la covid-19. Més que res perquè hi ha qui es planteja fer-se el test abans de les trobades de Nadal. En principi no és una mala idea, sempre que es tinguin molt en compte les limitacions i els percentatges d’error que comporten. Com sempre, el millor és preguntar-ho al metge, que és qui sap que cal fer i com cal interpretar les dades. És cert que van de bòlit, però una consulta ara pot estalviar moltes visites i tractaments en un futur.

Per refrescar una mica com van els tests, el primer que cal recordar és què mesuren exactament. Quan hi ha una infecció apareixen dos jugadors en el camp de joc (que és el nostre cos). El primer, és clar, és el virus, que està fet del material genètic i la càpsula de proteïnes que l’envolta. El material genètic és RNA i les proteïnes són les que li donen forma de corona solar. Per saber si hi ha el virus dins del cos, podem mesurar tant l’RNA com les proteïnes. L’altre jugador és el nostre sistema immunitari. Els anticossos amb els quals plantem cara a la infecció i intentem destruir el virus.

De manera que podem intentar detectar l’RNA, les proteïnes o els anticossos. En cada cas ho farem amb un test diferent i obtindrem una informació diferent.

Per detectar l’RNA tenim la prova estrella, la PCR. Aquesta és la determinació més fiable, amb diferència. A més, mesura el material genètic, que al final és el que ens porta els problemes. La llauna és que fer una PCR és entretingut, delicat i t’hi estàs unes quantes hores. En general és complicat tenir el resultat el mateix dia. I, per cert, mai abans d’unes quantes hores.

L’altra opció per detectar el virus és mesurar les proteïnes. La que intentem detectar és la proteïna de l’espiga, la que té forma de punxa i que sobresurt de l’estructura del virus. Per fer-ho hi ha els tests d’antígens que, simplificant, funcionen com un test d’embaràs. A diferència de la PCR, aquest és molt més ràpid i en pocs minuts tens el resultat. El problema és que comet bastants més errors que la PCR. Si estàs malalt funciona molt bé, però si estàs infectat, però no malalt, la fiabilitat segueix sent acceptable, però passa per alt al voltant de tres de cada deu casos. Una dada que no es pot ignorar.

El motiu és que si t’infectes, però no et poses malalt, probablement indica que t’has infectat amb pocs virus o que el teu sistema immunitari ha pogut aturar-los de seguida. En tot cas, al cos hi ha comparativament pocs virus i la quantitat no arriba a la necessària perquè el test els detecti (un problema que no sol tenir la PCR). En canvi, si ja tens símptomes o si estàs definitivament malalt, la quantitat de virus que hi ha és molt més alta. Una mala notícia, però fa que sigui més fàcil detectar-los.

Finalment tenim el test d’anticossos. Aquest detecta si el sistema immunitari ha fabricat anticossos especialment dirigits contra el coronavirus de la covid19. Com que són anticossos, aquests ja no prenen la mostra amb el frotis del nas sinó que es mesura la presència d’anticossos en sang. En principi, això només ens diu que en algun moment ens vàrem infectar. Pot ser fa molt poc o fa molt. Hi ha maneres d’intuir si la infecció ha sigut recent o passada, però fer servir aquests tests per prendre decisions sobre com estem i quines activitats podem fer sol ser una mala idea. Simplement no et diu com estàs sinó com vas estar en algun moment del passat.

No cal dir que amb els tests hi ha un fet que cal tenir sempre diàfanament clar. El que et diuen és com estaves al moment de fer-te el test. Res impedeix que t’infectis cinc minuts després. D’altra banda, també pot ser que t’acabis d’infectar, però el virus encara no hagi arribat a nivells prou elevats per a ser detectat ni amb una PCR. Són proves analítiques, no encanteris màgics infal·libles.