Recordeu el brot de la grip A del 2009-2010? I recordeu el que va passar amb el Tamiflu? En plena onada de pànic per la pandèmia que s’estenia imparable, va començar a circular que hi havia un possible tractament, el Tamiflu. Els experts no ho veien massa clar, però els fabricants mantenien les dades amagades i només mostraven el resultat final. Una cosa que als científics ens empipa molt. Per donar per bona qualsevol afirmació, abans hem d’esbudellar fil per randa els estudis que s’han fet. Però amb la por que hi havia en aquell moment la pressió pública va ser implacable i els estats van comprar milions de dosis de Tamiflú.

Després va resultar que no feia gairebé res. Escurçava la durada de la grip, sí… però el detall que no deien era que la reducció era d’unes dotze hores. A la pràctica, res de res. En poc temps, els mateixos que exigien al govern que garantís que tothom tingués accés al tractament, acusaven al govern de malbaratar diners comprant un tractament que no servia. Els humans som així.

I no se perquè, estic tenint com un déjà-vu d’aquella situació. Algú ha dit que la cloroquina pot ser un tractament per la COVID-19 i immediatament s’ha desfermat la febre acaparadora. Aquesta vegada és una mica més embolicat perquè ni tan sols es posen d’acord amb el tractament. La cloroquina? La hidroxicloroquina? Sembla que mentre soni similar ja ens va bé, però la realitat és que, ara com ara, tot és molt especulatiu.

La cloroquina era un medicament desenvolupat per lluitar contra la malària. La quinina estava perdent eficàcia i una molècula semblant, la cloroquina (concretament el fosfat de cloroquina), podia agafar el relleu. El problema és que cal filar prim perquè és tòxica. Això feia que poguessis triar dues estratègies. Una dosis alta durant molt pocs dies, o una de molt baixa durant més temps. La hidroxicloroquina, que es va desenvolupar posteriorment, semblava menys tòxica i el marge de seguretat era més gran.

Les dues versions del fàrmac han demostrat tenir eficàcia contra els virus… en els estudis fets en cèl·lules. Ai! Quantes vegades hem trobat tractaments contra el càncer que només funcionen dins un tub d’assaig. Per això, que funcioni sobre les cèl·lules (el que diem “in vitro”) és prometedor però insuficient. Per estar-ne segurs, s’ha de provar en el pacient de veritat (“in vivo”) i no de qualsevol manera.  La Cloroquina s’ha considerat prometedora per tractar virus de RNA com el de la SIDA, el zika, la grip, el SARS, el Chikungunya, el dengue, la ràbia o l’ebola. Però ara com ara, no és el tractament per cap d’ells.

De totes maneres, la gran novetat ha sigut un estudi publicat fa un parell de dies amb un resultat tremendament prometedor. Potser molts heu vist la gràfica on es veu que amb tractament amb cloroquina el nombre de malalts baixa, i si el combinen amb un antibiòtic, encara baixa més! Espectacular.

Però de nou, no és or tot el que brilla i molts científics estan una mica mosques amb l’estudi. Ja us dic que ens encanta trobar els errors, però així és com funciona la ciència. El primer detall que mosqueja és que l’estudi es va fer amb un nombre molt petit de pacients. Només 26 tractats i 16 controls que no van rebre cap tractament. I aquí ja salta la llebre. El nombre final de pacients de l’estudi només inclou 20 tractats. Que ha passat amb els sis que falten?

Doncs que van deixar l’estudi perquè els van portar a l’UCI o perquè la toxicitat del tractament va fer que ho deixessin. Fixem-nos que no és difícil obtenir un bon resultat en un estudi, si elimino del resultat final els pacients que van morir o van anar a l’UCI abans d’acabar. Només em queden els que van anar bé!

Enteneu-me. No vull dir que la cloroquina no sigui, al final, el tractament que tots esperem. Hi ha motius per confiar-hi. Potser combinant-lo amb algun altre, tal com ja s’està provant aquí mateix, pot ser suficient per aturar, o com a mínim alentir, la pandèmia. Però deixar anar (com ha fet l’impresentable d’en Donald Trump) que la cloroquina és el medicament que estem esperant tots només fa que la gent es torni boja buscant-lo per on sigui, confonent cloroquina amb hidroxicloroquina, i prenent-lo amb dosis que sovint són errònies.

Tots tenim molta pressa, però estaria bé mantenir la sang freda i no repetir l’error que es va cometre amb la grip A i el Tamiflu.