Revisant com va l’experiment de la gota

Ocasionalment, cada uns quants anys, torno a connectar-me a la web de la Universitat de Queensland per veure com tenen la goteta. L’experiment de la gota de brea és un dels més antics que encara duren. El van començar l’any 1927 i encara no ha acabat. Aquell any, el professor de física, Thomas Parnell, va iniciar un experiment per demostrar que la brea sòlida, en realitat és líquida. Encara que un líquid amb una viscositat tan enorme, que aparentment sembla sòlida.

Per fer-ho, va escalfar una certa quantitat de brea, la va posar en un embut tancat per baix i la va deixar refredar (i solidificar) durant un parell d’anys. Aleshores va trencar la part inferior de l’embut i va esperar que fluís i anessin caient gotes de brea.

Era un tema de paciència. La primera gota va trigar vuit anys a caure i fins ara, al llarg dels vuitanta-set anys que han passat, només han caigut nou gotes. La caiguda no ha sigut constant, ja que, per exemple, quan van posar aire condicionat a la universitat, el ritme es va alentir. Però l’experiment és tot un èxit. No hi ha cap dubte que aquella substància sòlida en realitat és líquida i va regalimant molt molt lentament.

Hi ha altres materials que també semblen sòlids i en realitat són líquids. El vidre és l’exemple més proper. Encara que ens semblin sòlides, les finestres de vidre són líquids ultra viscosos. En aquest cas, per fer un experiment similar al de la gota de brea, hauríem d’esperar molts i molts segles per veure caure la primera gota. Podem dir que conceptualment són un líquid, però a la pràctica es comporten de manera indistingible d’un sòlid.

Ara, quan comparo les imatges de la web amb les que he anat fent al llarg dels anys, veig que la goteta està una mica més inflada. Quan t’hi connectes avisen que pots esperar a veure-la caure… en uns vuit anys aproximadament. Ja se sap. La paciència és la mare de la ciència.

2 thoughts on “Revisant com va l’experiment de la gota

  1. Quina gota més estudiada!
    Deuen mostrar timelapse detallat?
    Es líquid en passar es foradet, deu girar o fer turbulència, frenar sa gota?

    Si una turbulència es podés copiar a nivell microscòpic i molt repetit, serviria per crear un líquid que torni sòlid a voluntat?
    Seria un efecte com es de trepitjar ràpid aigua amb farina de blat?

    Imagin un robot vibrant parts amb una ona mecànica d’ultrasons, i així podria tornar més dures o més blanes.
    Com es pops contrets que poden ser durs, però poden relaxar i passar per foradets. Deuen minvar amb músculs ses seues resistències internes, però no sé si controlen qualcuna microturbulència, per exemple a llocs com músculs de venes o artèries.
    Podríen crear així robots gatets líquids, com es moixos de veres quan dormen dins cossiols… 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *