Segones dosis

Si les coses es poden fer malament, no cal deixar passar l’oportunitat. De vegades sembla que aquesta sigui la màxima dels qui prenen les decisions. El cas del merder amb la segona dosi de les vacunes i la decisió de combinar unes amb altres n’és un exemple excel·lent.

Si fem memòria recordarem que tot va començar per la notícia que amb les vacunes d’AstraZeneca augmentava el risc de patir problemes de trombosis. L’augment de risc era petit. Per això no s’havia detectat quan “només” es van vacunar quaranta mil persones en l’estudi de fase tres. Si el fet d’estar vacunats fa que les persones que pateixen trombes augmenti en una per cada cent mil persones, cal fer el seguiment de milions per detectar-ho. De fet, és exactament per això que es fan els programes de farmacovigilància.

Des d’un punt de vista només científic, no era un problema especialment sorprenent. El risc era molt baix, i una vegada identificat, es podien prendre les mesures per fer-hi front. Però si miraves les notícies semblava que aquella vacuna et posava una soga al coll. Altres vacunes també tenen problemes similars, en percentatges diferents, però potser no tan diferents i no semblava que passés res. Ja hi havia un dolent oficial i això sempre enganxa.

El resultat va ser una mena de campanya de la por que devia fer les delícies del moviment antivacunes. La gent començava a dubtar de la seguretat de les vacunes. En realitat d’una vacuna concreta. Si fos amant de les conspiracions, em preguntaria si és casualitat que sigui la més barata de totes.

Aleshores es va decidir fer una aturada en la vacunació amb AstraZeneca. En principi no era cap ximpleria. Si disposes d’altres opcions que donen la mateixa protecció, doncs les pots fer servir. Els pocs casos de trombes seran encara menys i, sobretot, la gent estarà més tranquil·la. Però que fem amb els que ja tenen la primera dosi i estan esperant la segona?

Científicament tampoc semblava haver-hi gaire problema. La gran majoria de casos de trombes s’han detectat amb la primera dosi. No són matemàtiques i algun cas si que s’ha donat, però en general, sembla que si la primera no et fa res, la segona tampoc t’ho farà. Per tant seguir amb el protocol i posar la segona dosi amb la mateixa vacuna tal com estava previst semblava assenyat. Per això, l’Agència Europea del Medicament, va aconsellar de seguir amb els protocols establers.

A més, i potser això sigui el més important, no hi ha estudis sobre el que passa combinant dues vacunes diferents. Molt probablement no passarà res greu, funcionaran la mar de bé i al final podràs posar una o altra que acabaràs protegit igualment i els riscos no canviaran gaire. La paraula clau és “probablement“, perquè no tenim les dades. Simplement no s’havia estudiat. I sense estudis, no hauríem de dir res.

Al ministeri van encarregar un estudi d’urgència per veure que passava combinant les dues vacunes. El problema és que l’estudi serveix pel que serveix però per res més. Han pogut mirar si fas anticossos i han vist que efectivament els fas. Han mirat els efectes secundaris immediats i han vist que l’endemà de la vacuna tens una mica més de mal de cap o febre, però res de greu. Quan diuen que és segur, parlen d’això.

Però això no era el que ens amoïnava, ni el que va fer que tot s’aturés! Com anirem de trombes i problemes similars d’aquests que només es veuen fent estudis amb centenars de milers de persones? Perquè amb els quatre-cents de l’estudi del ministeri és impossible saber-ho. Total que s’ha embolicat la troca, s’ha angoixat a la gent, s’ha fet trontollar la confiança en les vacunes i total per res. Si no hem de fer cas del que diu l’Agència Europea del Medicament, que se suposa que són els que tenen més i millor informació, a partir de què prenem les decisions? Enquestes electorals?

Tot plegat és una mica kafkià i resulta empipador, ja que simplement no calia muntar aquest sidral. D’altra banda, és important tenir molt clar que amb qualsevol vacuna acabarem protegits. La pitjor opció és no posar-ne cap. Jo, que porto la primera dosi amb AstraZeneca, no pateixo gens per quina serà la segona. Se que, sigui quina sigui, funcionarà.

Hauríem d’estar celebrant que en un temps rècord s’han aconseguit moltes vacunes, que les dades epidemiològiques són més que bones i que la llum al final del túnel cada vegada brilla més. En canvi, estem patint per coses que, en realitat, no ens haurien de fer patir.

Veure com la classe política es passa pel forro els raonaments científics i actua basant-se en ves a saber que, resulta francament depriment. Les consideracions científiques no són les úniques que cal tenir present, per descomptat. Però ignorar-les, potser no és una bona idea.

5 thoughts on “Segones dosis

  1. El més inexplicable és que es deixi la decisió en mans del ciutadà. Sí, ja se que sona una mica dictatorial, però en base a què se suposa que hem de decidir quina ens posem? Per què, com molt bé expliques, l’estudi no aporta dades que ens puguin ajudar a prendre la decisió i fa més l’efecte d’un rentat de màns (vostè signi el paperet i ja s’apanyarà amb les conseqüències) que d’una altra cosa.

  2. Suposo que algun dia es sabrà tots els moviments ocults que hi ha, perquè realment sembla inversemblant que s’hagin fet segons quines coses per allò que ens volen fer creure que ho fan. Diga’m paranoic…

  3. La casualitat que sigui la vacuna més barata, a preu de cost, imagino ha estat un factor clau per fer-la a un costat. Pensem en les decisions polítiques però les econòmiques estan allà amagades. Al final, les científiques queden en un tercer pla.

  4. Els accionistes (els voltors) de Pfizer són els mateixos que els d’Astra-Zeneca, per tant, si la segona costa 2,5 dòlars la dosi i la primera 19,5… Sembla una campanya orquestrada per a tenir més guanys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *