Ens passem el dia seguint les xifres sobre nombre d’afectats i de morts, i esperant si apareix algun fàrmac que permeti tractar als pacients de la COVID-19, ja que sabem que la vacuna encara trigarà uns mesos en el millor dels casos. Però per saber tractar una malaltia, el primer pas és entendre com progressa. Si entenem què és el que fa el virus, trobarem quins són els punts on podem actuar per combatre’l.
El virus, que ja tothom sap que s’anomena SARS-CoV-2, entra al cos per la boca, el nas o els ull. La clau és que siguin zones que en lloc de pell (que no pot travessar) tinguin mucosa, per on sí que pot passar. La boca i el nas són vies evidents. El camí dels ulls és a través del conducte llagrimall que porta les llàgrimes fins la cavitat nasal. En aquesta zona és on la majoria de coronavirus es dediquen a infectar cèl·lules i per això només causen refredats. El problema amb el nou virus és que també infecta, i amb molta eficiència, cèl·lules de la zona més interior del pulmó. Unes cèl·lules que estan a l’entrada dels alvèols pulmonars i que s’anomenen “cèl·lules alveolars de tipus 2”.
Si prefereix aquestes cèl·lules és perquè tenen a la superfície molta quantitat d’una proteïna anomenada ACE2, que és per on s’enganxa i entra. Sembla que si ser hipertens és un factor de risc és degut a que la hipertensió està associada a una quantitat més gran d’aquesta proteïna. En aquests pacients el virus troba més llocs per on entrar i entra amb més facilitat i en major quantitat.
Un cop dins, fa que el metabolisme de la cèl·lula es dediqui sobretot a fer més virus. Al final les cèl·lules es moren i aleshores comencen els problemes de veritat. Que es morin cèl·lules del nas és empipador, però no és massa greu. En canvi, amb les dels alvèols dels pulmons no podem jugar, ja que per allà és per on captem l’oxigen. La paret de l’alvèol és una finíssima capa de només dues cèl·lules de gruix. Una del pulmó i una del vas sanguini. La clau és que en ser tan prima, l’oxigen pot passar sense massa dificultat.
Però si la cèl·lula alveolar és infectada per un virus, o es mor, el que passa immediatament és que es posa en marxa la inflamació. Una resposta de l’organisme per lluitar contra invasors i per respondre als danys cel·lulars. En nivells moderats va molt bé per destruir microbis, és el senyal d’alarma que indueix la febre, activa la resposta immunitària més especifica i, si tot va bé, atura la progressió de la malaltia. Segurament la majoria de pacients que tenen la malaltia en forma lleu és perquè el cos ha respost amb uns nivells correctes d’inflamació i immunitat.
El problema és quan la resposta és excessiva. Recordem que una cosa que passa quan ens donem un cop i la zona en qüestió s’inflama, és que s’infla. Això és perquè el cos envia molta sang cap allà amb idea de transportar-hi moltes cèl·lules defensives. També hi traspassa líquid, ple de proteïnes que ataquen als invasors. Si és sota la pell no passa res, però al pulmó pot esdevenir un problema molt greu si el líquid entra dins dels alvèols pulmonars. El cos ho fa per lluitar contra el virus, però als pulmons la presència de líquid impedeix que l’oxigen passi fins a la sang. Com més resposta inflamatòria hi ha, més líquid s’hi acumula, menys oxigen arriba a la sang i, de retruc, el metabolisme de la resta del cos queda compromès. Una persona gran, que normalment ja tenen un metabolisme funcionant justet, pot trobar-se sense prou oxigen per mantenir les funcions vitals.
Per això és que calen els ventiladors. El que s’intenta és que en lloc d’aire normal, amb només un 20 % d’oxigen, als pacients els hi arribi un aire amb més concentració d’oxigen. Així, li serà més fàcil passar fins a la sang i mantenir el metabolisme del cos funcionant. Si només tens la meitat dels alvèols funcionant, però fas que per allà hi passi el doble d’oxigen, pots mantenir el sistema funcionant. Això té un límit, és clar, però és la millor manera de guanyar temps fins que la inflamació comença a afluixar. D’altra banda, tampoc es poden donar massa antiinflamatoris, ja que aleshores el virus es quedaria sense res que li planti cara i pot acabar de destruir les cèl·lules alveolars. Tot plegat, un equilibri endimoniat.
Útil! Que tal cúrcuma per s’inflor? I gel, guants, mascareta, ulleres? Qualsevol per aprendre a no tocar-se, o millor per qui s’apropa a un pams, per poc espai, imprevists, ajuda, costums al transport, comprant, al carrer, escales…
Tot això va bé de manera tòpica, Però dins dels pulmons el millor és intentar que no hi arribi. Per això guatns mascareta ulleres i distància. I aigua i sabó!
Ara he rigut de com he quedat jo de raro si semblant de respirar cúrcuma! Quin tasto soc!
Si sí sa cúrcuma hi pensava per menjar. Deu fer molta feina també com sa sopeta de pollo, amb molt component emotiu i placebo si hi creus 🙂
En cas de dubte el cos s’inflama, es la resposta per qualsevol cosa, no sap portar cèl·lules defensives d’alguna altra manera?
Si portes cèl·lules cap un indret, allò s’omple de cèl·lules i l’espai queda ocupat i eixamplat. És un problema de geometria. D’altra banda, les cèl·lules viatgen des de racons llunyans del cos i ho fan per la sang o per la limfa. Líquids en tot cas.
Un plaer llegir-te! com sempre!
Una pregunta molt tonta. Entenc que el líquid que entra i bloqueja l’absorció d’oxigen ho fa perquè es queda embassat a dins dels pulmons. Què passaria si posem el cos de cap per avall? Aquest liquid acabaria sortint dels pulmons per acció de la gravetat?
No. Per la tràquea i els bronquis podria servir, però pensa que els alvèols són tan petits que la tensió superficial agafa moltíssima més importància que la gravetat.
Molt esclaridora la teva explicació, Dani. A rel de tot això m’he fixat com de difícil resulta mantenir allunyades les mans de la boca, del nas i dels ulls! A més d’aprendre el mecanisme d’atac del virus i el de defensa del cos, avui he sabut que l’aire que respirem només conté un 20% d’oxígen. No hi havia pensat mai. I una tonteria tonta: potser seria bo poder “fumar” aigua oxigenada! Acabarem perdent l’humor?
L’atmosfera de la Terra és sobretot de nitrogen. Però com que no el fem servir, només estem pendents de l’oxigen. Ara bé, massa oxigen tampoc és bo. Amb el 20 % ja ens fa falta tenir molts antioxidants al cos, precisament per controlar la toxicitat de l’oxigen. De manera que quasi millor que busquem alguna altra cosa per fumar. 😉
Podeu fer un resum curt siusplau