Fa uns dies, arran d’una discussió de les que apareixen ocasionalment per les xarxes, vaig recordar una d’aquelles coses que semblen evidents i senzilles, però que no ho són tant. És la definició dels dos sexes. La immensa majoria d’organismes del planeta tenen reproducció sexual, més que res pels grans avantatges evolutius que ofereix. Això de barrejar els genomes de dos organismes cada vegada que en fem un de nou genera una diversitat aclaparadora. I la diversitat és la matèria amb què l’evolució treballa.

De manera que les espècies tenen dos tipus d’organismes que es caracteritzen essencialment en el fet que, per reproduir-se, les cèl·lules germinals dels d’un grup s’han de combinar amb les dels elements de l’altre grup. A uns els diem mascles i als altres, femelles. En principi podrien ser exactament iguals, però la natura aprofita qualsevol oportunitat per adaptar-se millor i va anar repartint feines i característiques a cada grup, de manera que ara podem diferenciar fàcilment mascles i femelles… O això és el que solem pensar.

En el cas dels mamífers no resulta massa difícil. En tenir fecundació interna, aquest grup d’animals presenta genitals diferents i un seguit de característiques morfològiques lleugerament diferents. Les dels humans ens semblen òbvies, però mira’t una balena i intenta dir si és mascle o femella sense preguntar a cap biòleg marí!

Podríem pensar que n’hi ha prou amb mirar quin té cromosoma Y, però això no és un mecanisme general. Hi ha molts organismes en què els mascles no tenen un cromosoma Y. Hi ha organismes en els quals el sexe es decideix depenent de la temperatura ambiental. Hi ha bancs de peixos en què només hi ha un mascle i quan es mor, una femella es transforma en mascle…

Als diccionaris semblen haver trobat la solució. Tant el DIEC com el de la RAE vénen a dir que “femení” és “Dotat d’òrgans per a ésser fecundat”, mentre que per “masculí” trobem “Dotat d’òrgans per a fecundar”. Una definició que serviria per a alguns vertebrats, però que fem amb els animals de fecundació externa? Els coralls es reprodueixen alliberant les cèl·lules germinals al mar i deixant que la fecundació tingui lloc a l’aigua. Cap dels dos és fecundat. Aleshores com decideixes quin és el pòlip mascle i quin el pòlip femella? De fet, amb molts peixos passa el mateix.

I en els vegetals ho tenim encara una mica més rebuscat. Hi ha plantes mascles i femelles, però també n’hi ha que tenen la part masculina i la femenina en indrets diferents de la mateixa flor. També hi ha cucs que són mascles per un extrem i femelles per l’altre. I caragols que són femelles de joves i es transformen en mascles en fer-se grans.

A la pràctica la tria es fa a partir de les cèl·lules germinals. Els que les fan més grans són les femelles i els que les fan més petites són els mascles. Potser això sigui una manera d’extrapolar a tota la natura la manera de ser dels mamífers, però com que som nosaltres qui fem la classificació, la fem com volem. Tenint clar, això si, que no és senzilla ni evident.

Ep! I si les dues cèl·lules germinals són iguals? Això és rar, però en el cas de bacteris pot passar que s’intercanviïn material genètic entre dos i no tinguis manera de diferenciar-los. Aleshores simplement deixem de parlar de sexes i de mascles i femelles. Els hi posem un símbol + a uns i un de – als altres i Santes Pasqües.

En tot cas, sembla clar que el tema dels sexes és més complicat del que sembla. I això fins i tot limitant-nos a la part més simple i estrictament biològica.