Similituds

Identificar patrons en situacions aparentment diferents pot resultar interessant, sobretot de cara a aprendre lliçons que es puguin aplicar en un cas i l’altre. Un bon exemple són les similituds entre la crisi de la Covid19 i la crisi climàtica. Malgrat que una ha anat molt ràpida i l’altra es va allargant en el temps a ritme més pausat, les diferents etapes tenen unes similituds que arriben a ser fins i tot inquietants.

La primera similitud és la facilitat amb la que es van ignorar les alertes que emet la comunitat científica. Els primers treballs sobre l’efecte hivernacle i el risc d’abocar tant CO₂ a l’atmosfera, són del segle XIX. El que els amoïnava no era el petroli sinó el carbó durant la revolució industrial, però la química implicada era similar. I en el cas de la Covid19, fa molts anys que s’avisa del risc de les zoonosis, de virus desconeguts, de malalties emergents i de l’impacte de la destrucció del medi ambient en la propagació de microorganismes. Avisos que van ser escoltats i ignorats.

Quan van aparèixer els primers casos de malalts a Wuhan, la resta del món ho vàrem mirar amb una certa inquietud, però sense alarmar-nos. Enteníem que hi havia un perill d’epidèmia, però confiàvem que la cosa no aniria a més. Quan es va començar a disposar de dades que mostraven l’augment de la temperatura del planeta i la correlació amb els gasos hivernacle, també vàrem pensar que allò no aniria a més.

A mesura que la pandèmia va anar creixent va arribar la inquietud. De cop van entrar les preses i es van demanar on eren els medicaments antivirals i les vacunes. Com si fos possible desenvolupar-les d’un dia per l’altre. Més o menys el que va passar amb les fonts d’energia alternatives. Com és que les energies verdes són tan poc eficients? En els dos casos la resposta és la mateixa. Si no passes molts anys invertint i investigant, no obtens resultats bons. Ara no val a plorar pel que no es va fer en el seu moment.

I els negacionistes! Aquests no fallen mai. El virus no existeix. El virus és un invent de les farmacèutiques, el virus es cura amb aigua de mar i lleixiu, sou tots uns ignorants. Informeu-vos! La temperatura del planeta no augmenta, el clima sempre ha canviat, el canvi no és per culpa dels humans, ens volen ensorrar l’economia. Desperteu!

La resposta inicial a la pandèmia va ser amb mesures que només servien per alentir la progressió del virus. No era ideal, però era el millor que es podia fer. Mascaretes, rentar-se les mans i distància social. No va ser suficient i a mesura que els morts s’acumulaven els hospitals s’omplien i les UCI fregaven el col·lapse va arribar el moment de confinar-nos tots. Un daltabaix social i econòmic, però calia aturar l’allau de morts. En el tema de la crisi climàtica encara no hi hem arribat, però ja ens hi acostem. Cotxes elèctrics, energies renovables, consciència social… Respostes necessàries però insuficients. Abans o després la natura ens obligarà a refer moltes coses del funcionament de la societat molt més a fons. I no serà gens fàcil.

Finalment, la ciència va trobar algunes solucions. Tractaments que disminuïen la mortalitat i, sobretot, les vacunes. Una enorme operació logística per vacunar tota la població i mentrestant per mantenir el control de l’epidèmia. Ara ja sabem que quan passi el malson, la normalitat on arribarem serà diferent de la que teníem abans. Algun dia potser farem números i compararem el que ens ha costat l’epidèmia i el que ens hauria costat invertir més en coneixement i prevenció. Potser n’aprendrem alguna cosa. Amb la crisi climàtica passarà una cosa similar. Hi haurà solucions tecnològiques que, per si soles seran insuficients. Caldrà repensar la manera com vivim. I quan ho aconseguim descobrirem que haver perdut el temps i no prendre accions aviat ens haurà costat infinitament més car del que ens pensàvem.

5 thoughts on “Similituds

  1. Ens fan creure que aviat, tots, tindrem un cotxe amb bateries! El meu de gasoil ja té dinou anys i no tinc diners per a un altre, que faig?
    I mentre hi hagi negoci, la mafiocràcia, no aturarà o canviarà res.
    “La creación de COVAX obedece a tres objetivos fundamentales: proteger las patentes, evitar al máximo la distribución de vacunas procedentes de instituciones públicas de países como China, Rusia y Cuba, e impedir que las vacunas sean producidas directamente por países que tienen capacidad para ello, como Sudáfrica, India o Brasil [10].”

    https://rebelion.org/la-covid-los-gobiernos-de-la-ue-y-las-multinacionales-farmaceuticas/

  2. Entre altres, aquí en es blog centepeus, i molt més fonts, per sa covid’19 pentura en algun moment es va fallar en dir NO portar mascareta. Crec que segons fonts (‘mèdiques’? ara no record) ja avançades es deia que podia ser pitjor portar mascareta.
    O alltrew font crec que deien que NO hi havia gaire contagi viable en aerosol a més distància de dos metres. Tot i estar molta estona en interiors compartits.
    Diria que gent treballant en interiors es va contagiar per això, o ho va transmetre. Tot i que portessin sa millor mascareta.
    Sa ciència i es mètodes per adaptar-se té això, que anam avançant i variant. És difícil a pics divulgar novetats i sospesar, contrastar amb valentia.
    Es blog ajuda molt per guiar dia a dia i comprendre novetats, entendre temes complicadots mentre gaudim.
    Ha salvat molts patiments i per mi moltes vides!
    🙂

    1. Ho deia pq a principis de 2020 ens assabentàvem a altres medis molt pitjor. I de quines mesures i precaucions personals prendre. Tot va anar canviant ràpid, i com ens anàvem assabentant. En es principi semblava poc contagiós com aerosol. I portar mascareta era estrany…
      http://danielclosa.cat/centpeus/virus-i-corbes/
      “…I que des del punt de vista personal, no calen ni mascaretes, ni gels, ni romanços. Rentar mans amb sabó és el més pràctic, de llarg….”
      Aviat en dies o setmanes a centpeus ja es recomanava més sa mascareta, sobretot en interiors, i a prop.
      A mi em preocupava aleshores perquè a llocs públics sa gent em tossia a menys de dos pams. No exagero gens! Gairebé cada cop que sortia!
      Sa gent s’agustiava i no solia respectar gaire ses distàncies, o feia com broma…
      O recordau es primers dies i mesos? Alguna gent a moments es comportava com si no existís, com negant es mal. Però crec que molta no de mala fè, sinó per s’impacte emocional. Com sa primera fase de negació, de qui nega una mort propera, passava amb portar mascareta, distància, agrupar-se…

    2. Sovint es perdien distàncies com ‘pseudoimposant’ naturalitat. P.ex. a coes de varis minuts, a sa sortida de recintes o transports.I xerrant ràpid, cridant, mascaretes mal posades…
      O comportaments ‘rars’… P. ex.: M’atur a agagar compra en un passadís ample i llarg de supermercat, buid, a hora buida. En poc segons vénen una senyora i a darrera una iaia, xerrant ràpid. S’atura a dos pams mirant cap a mi, com triant sa mateixa compra. I de cop es treu sa mascareta per tossir fort cap a mi. M’alluny astorat i ella em mostra rebuig.
      Aleshores després d’això eren 10 dies patint.

  3. Quan al medi ambient. Ens farciran de cotxes amb enormes bateries que probablement haurem de carregar i consumir un munt d’energia elèctrica que caldrà produir s un lloc o altre. No veig altra avantatge que fer baixar la contaminació de les grans ciutats.
    I, passat el cicles dels vehicles elèctrics… Ens caldrà passar-nos a l’hidrògen?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *