L’altre dia, parlant del Titànic i de la flotabilitat de la fusta, va sortir el tema més rellevant pel que fa a la supervivència dels nàufrags: El temps que un humà pot sobreviure en les gèlides aigües de l’Atlàntic Nord. Perquè, al final, la causa de la mort de la majoria de víctimes del Titànic va ser el fred. I aquest acostuma a ser el factor determinant en la supervivència de la majoria de naufragis que tenen lloc en aquelles aigües.
D’entrada pot sorprendre, però de seguida s’entén, que molts dels estudis que s’han fet sobre la capacitat per resistir la immersió en aigües fredes els hagin finançat les forces armades de diferents països. A l’exèrcit de l’aire i a la marina els interessa molt saber quant de temps disposen per rescatar els nàufrags d’un vaixell o un aviador que ha sigut abatut. No és del tot un tema humanitari, sinó que cal establir a partir de quin moment ja no val la pena dedicar-hi més recursos. També eren els militars els que disposaven de més dades i més precises, sobre els temps de supervivència dels mariners caiguts a l’aigua durant la segona guerra mundial.
Quan algú cau a l’aigua en un mar molt fred, la pèrdua de calor és extremadament ràpida, ja que la transferència de calor entre el cos i l’aigua és molt superior a la que té lloc entre el cos i l’aire. Durant una estona el cos posa en marxa mecanismes per escalfar-se, però la nostra fisiologia està preparada per adaptar-nos a l’aire fred, no a l’aigua freda.
En realitat no és gens fàcil determinar el temps màxim que podem resistir en aigües gelades, més que res perquè hi ha moltes variables en joc. Una de les més evidents és la roba que portem. La roba normal no serveix de gaire, ja que de seguida queda xopa i transmet la calor gairebé tan de pressa com si no portéssim res. Només en el cas que no et moguis gaire sí que es pot crear a la roba mullada una capa d’aigua amb temperatura intermèdia que alenteixi una mica el refredament. De totes maneres és clar que amb equips més especialitzats les probabilitats de supervivència augmenten molt.
També és important si ets una persona prima o grassa. El greix corporal actua com aïllant, permetent gairebé doblar el temps de supervivència. També serveix com reserva d’energia, i en una immersió d’aquesta mena es gasta una quantitat enorme d’energia per intentar mantenir la temperatura. Una de les variables que també marquen diferències és quant de temps es pot mantenir la musculatura tremolant, ja que la tremolor és l’últim recurs del cos per mirar d’escalfar.
Cal tenir present que la pèrdua de calor no és homogènia. Hi ha zones per on la sang circula més a prop de la superfície i, en conseqüència, la pèrdua de calor és més important. Es tracta del cap, el coll, les aixelles i l’engonal.
Els models indiquen que en aigua a quatre graus, com la que hi havia on es va enfonsar el Titànic, l’esperança de vida d’una persona prima, sense equipament especial és del voltant d’una hora. En canvi, si vas ben equipat, amb vestits de neoprè i tot això, aquest temps es pot multiplicar per vint. Aquests temps van augmentant ràpidament a mida que la temperatura de l’aigua és més alta. Hi ha casos de persones que han sobreviscut desprès de passar més de setanta hores en aigües a 17 graus. I per sobre dels vint graus, les amenaces per la supervivència passen a ser unes altres.
I com fan aquestes proves? Deixen a una persona en remull i el deixen patint fred? Fins que es mor?
Més que proves, son dades d’accidents. La vegada que vàrem arribar a rescatar nàufrags després d’una hora, quants seguien vius? I quan vàrem arribar a les dues hores?
Per cer l’enllaç de “Hi ha zones” no funciona
Alguna vegada havia sentit a dir o llegit que si et quedes quiet a l’aigua de la platja (dret, tocant encara la sorra amb els peus i amb l’aigua al coll, més o menys) es crea també una capa intermèdia de mol.lècules d’agua força adherida a la pell que rep i manté de la pròpia pell una certa temperatura lleugerament més alta que l’aigua que ens envolta. Potser sigui un mite, però ho he probat algunes vegades i sí que dóna aquesta impressió. Però potser es simplement pura autosuggestió. Si l’aigua està excessivament moguda, sembla que aquesta capa intermèdia no s’acabaria de fixar.
És cert. El mateix (però a l’inrevés) passa si entre en aigua molt calenta i et quedes totalment quiet. La capa immediatament en contacte amb la pell queda a una temperatura intermèdia. Però només que et moguis (o si l’aigua està moguda, tal com dius), aquesta capa es trenca.
Dius que a 4 graus podria aguantar una hora? No, home, no! Vaja, jo no! Als 14 anys em vaig tirar de cop (amb d’altres nanos) al llac de Núria i vaig haver de sortir per peus i cames! Ufff! Quin fred! Potser si m’hagués mullat abans, el cos s’hauria acostumat una mica i hauria aguantat. Sí que recordo que un company va aguantar una més que la resta… Quins temps!
Aguantar una hora… abans de morir.
I efectivament, entrar als llacs del Pirineu a nedar era tota una intensa (i breu) experiència… Quins tmeps!
Els japonesos van aconseguir moltíssimes dades durant la invasió a la xina dels anys 1930/40. Crec, però, que se centraven més en l’exposició de persones a l’aire. Tinc entès que no van tenir gaires miraments (no eren accidents, vaja) i que van fer molta estadística.
Quines curiositats :-). Jo sóc granadet, poc entrenat i poc capacitat, però amb bona protecció nedo tot l’any, adaptant equip molt lleuger per poder nedar jugant a perseguir fems unes dues o tres hores. Fer fotos poc a poc o relaxar és diferent, i cal altre equip feixug. Paraula que no sol sortir per incomoditat pes fred, potser si cap allà cinc hores per haver usat equip lleuger per menys. Però cal anar amb cura per disfrutar, com ara respectar recuperacions de cos, i provar com respòn sovint i de forma variada…
No ho he tractat molt, però algo sol escoltar i viure. El millor és que fallant o sent imprecís aprenc. Per aguantar fred en aigo molt temps quiet a vegades es solen camviar moments de més activació ‘quiet’ que recorden tremolor i respirar fort, i control de mals pensaments, amb altres movent un poc més si no basta. També hi ha complicaciions que es solapen o coincidir un poc i poden ser diferents. Com sa fatiga, sa hipotèrmia o abandó, defallir d’esperances o resistència a pors. Ajuda molt coneixements encertats i experiència, sobretot per coses com deliris que porten a pànic. O si va ràpid sol ser una inadaptació amb una resposta variada d’efectes a respiració, musculatura, por, cor, digestió… Per xoc pes refredament ràpid es sol dir hidrocució, tall de digestió, ofeg per pànic. Em sona que els nazis amb presoners ho van estudiar sitematitzat per ses morts amb refredaments de moltes hores. Potser és un rumor o mite, però es divulgava o ho vaig escoltar de professors fa molt anys, i no m’extranyaria que servís i s’ocultés, però no ho record.
A vegades per sentir fred o respirar tranquil veure pelis tipus Náufragos o Tiiburón opot influir 😛
Però veure Titànic acompanyat amb estimada deu fer bé