Somieu més aquests dies?

Somieu més des que va començar el confinament? Recordeu els somnis més intensament? És probable i no sou els únics, ja que s’està detectant un augment en problemes relacionats amb la son, el dormir i la manera de somiar com a conseqüència de tot el que estem vivint. En realitat no és sorprenent, ja que les situacions d’estrès i els trencaments de les rutines afecten molt marcadament el dormir. Però resulta curiós això de molta gent tenint somnis més intensos que, sovint, no són especialment agradables.

La veritat és que encara es coneix relativament poc tot el procés relacionat amb el fet de somiar. Sabem que tothom somia, encara que no tothom ho recorda. Sabem que els somnis acostumen a generar-se en les fases REM del dormir. Aquesta és una fase en la qual el cervell està especialment actiu i en la que fem moviments ràpids dels ulls (d’aquí el nom REM: Rapid Eye Movements). Quan es desperta algú que es troba en la fase REM és molt probable que descrigui el somni que tenia. En canvi, si el despertem en la fase profunda del son, segurament no descriurà cap somni.

Cada nit passem per quatre o cinc etapes de son REM, però això pot canviar quan els patrons de dormir s’alteren. Al cervell li agraden les rutines i si ens n’apartem, fa el possible per compensar-ho d’alguna manera. S’ha vist que en situacions d’ansietat, la incidència dels somnis intensos i malsons augmenta de manera rellevant.

El motiu sembla ser una mena d’efecte rebot que genera el cervell. Si una nit no dormim prou o no dormim prou bé, les fases REM poden quedar escurçades. Aleshores, la següent nit aquestes fases augmenten en durada i intensitat. Com més compromeses estiguin les fases REM durant uns dies, més intensament el cervell hi entrarà les nits següents. Això farà que els somnis siguin més vius i que els recordem més que de normal. És evident que la fase REM és molt important pel funcionament correcte del cervell i hi ha mecanismes per assegurar-se que hi dediquem tot el temps necessari.

Potser dir que estem vivint una situació de trastorn d’ansietat sigui exagerat, però que vivim menys tranquils, amb més incerteses i amb uns ritmes de dormir i activitat diferents que el que teníem fa uns mesos, és segur. De manera que no resulta estrany que el cervell vagi intentant recuperar les hores de son REM que necessita i el resultat sigui que somiem més que de normal. En el fons indica que el cervell està funcionant correctament, adaptant-se per compensar els canvis en la rutina d’un procés que encara coneixem molt superficialment.

5 thoughts on “Somieu més aquests dies?

  1. Jo dormo igual que sempre, i recordo els somnis com sempre, es a dir, pràcticament mai els recordo, m’hauria de preocupar doctor?

  2. Jo no dormo pas gens bé. I em desperto sovint i em puc passar hores sense poder tornar a conciliar la son. I quan ho faig tinc malsons dels que em desperto amarat. Sovint m’he d’aixecar i fer una passejada pel jardí per calmar-me. Em noto molt més estressat del normal. Realment, no em sento com abans i estic super susceptible. Una pena. Sovint m’haig automedicar per tranquilitzar-me. Tot plegat, unn fàstic. No ho porto gens bé (afortunadament, en sóc conscient)..

  3. Ostres, molt ùtil saber això que diu de què es reequilibra a sa segona nit, sommiant…. Ja em prepar es coixins doncs per més tard!
    Com anècdota de sa COVID-19 em sembla que sí que he patit algun malson induït o modulat per pors socials, deu fer un mes. Sommiava que era al carrer per a fer gestions, crec, i era desert, i em va venir por pes dubte d’error, si havia sortir per una activitat permesa, i si em veurien balconazis, o cridarien, o aixís….
    Fou una sensació parescuda al somni més comú de què has sortit de casa sense roba o mal vestit. Aquest somni d’anar feo crec que el comparteix sa gent coqueta, amb els qui disfrutàvem de fer de nudistes o top-less als 70-90s. Ara hi ha altres modes, o més massificació o afluència a cales que abans eren discretes o inaccessibles, i com por als pervertidors o coses que em costa entendre. No concebo sa nuesa i erotisme igual, supòs

  4. Jo ja fa molts anys que estic “despert” tota la nit. I com sé que no ho és; tanmateix em fa aquest efecte. Dorm des del 2009 amb el CEPAP. I quan tinc la boca seca o se m’adorm la part de la mà del dit “corruntxet” (dit petit), llavors pensa que he dormit un poquet.

  5. Fa molts anys tenia una ‘hipòtesi casolana’. Relacionava sommiar segons què a quan hi ha camvis en practicar lleure, camvis en musculatura i demés estímuls en un medi complex i incert, imprefist, no massa angustiant o perillós. O sigui, estímuls desitjats.
    Per exemple en tornar de vacances, sommiar en volar com una au sobre un paisatge, coincidia quan escaladors deixaven de grimpar o veure natura amb estímuls variats. Suposava ques cos està readaptant i que es cervell sommia i recrea tot com un videojoc, com un recordatori d’emocions i vivències. O fins i tot un assaig, recuperació i preparació per tornar-hi. En activitats de llarga durada i estímuls variats, de molta atenció fina o exigent.
    Tal vegada això serví per reproduir-se a prehistòria, de èpoques primitives de colles de caçadors coordinant-se, o recollint i pintant ostres. O abans, com ara es cans, que segons Sant Joutube sembla que sommien, i es pops a peixeres…
    Bona escusa per remirar una escena de somni de volar a Brazil, sa peli. Sa escena ilustra motius per limitacions socials.
    Gracis, ja tenc estímul i excusa per mirar Brazil de nou! Sa segona meitat me la salto però, que si no tenc malsons 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *