A mesura que el virus de la Covid19 es va escampant pel món, van apareixent formes lleugerament diferents, causades per les inevitables mutacions que experimenta. Ara n’hi ha algunes que han guanyat protagonisme, i també un petit debat a l’hora d’anomenar-les. Hem de referir-nos a la soca britànica o la variant britànica? La soca sud-africana o la variant sud-africana?

Hi ha qui tria una definició o l’altra sense perdre massa temps a reflexionar sobre les diferències. Altres, en canvi (especialment científics) es posen les mans al cap quan veuen que es fa servir l’expressió incorrecta. El problema és que, això de les definicions és un món ple de paranys i d’incerteses. Funcionen molt bé en general, però quan anem a casos concrets de seguida trontollen.

En principi, el que estan apareixent són “variants” del virus. Res de nou d’altra banda. N’hi ha centenars o milers de variants. Cada vegada que la seqüència genòmica del virus experiment una mutació, emergeix una nova variant. Fer el seguiment de les variants és el que ha permès saber per quins camins s’ha anat escampant pel planeta.

La gràcia és que una variant pot funcionar exactament igual que les altres, ja que no totes les mutacions comporten canvis en el funcionament del virus. Aquesta és la diferència clau. Si una mutació genera una variant que funciona diferent ja parlarem de soca. Pot ser que sigui més letal, més contagiosa, que causi una infecció més ràpida, que afecti altres cèl·lules… el que sigui que impliqui unes característiques diferents.

Sobre el paper està molt bé, però fàcilment veiem que a la pràctica no és tan evident. Una variació és un canvi subtil, una soca fa referència a un canvi notable. Les diferències entre subtil i notable són clares de vegades, però en altres casos no. Per això tampoc cal fer una guerra sobre la nomenclatura a no ser que la nova variant del virus sigui molt evidentment diferent de les anteriors. De variants ara com ara n’hi ha moltíssimes. De soques, n’aniran apareixent amb tota probabilitat. I el moment en què deixem de parlar de variant i comencem a fer-ho de soca el decidirem els humans. La variant britànica es transmet més fàcilment. Aquest no és un canvi prou marcat per considerar-la una soca? Els experts en taxonomia decidiran, però el nom no canviarà la cosa.

D’altra banda, si una soca presenta algun avantatge evolutiu, segurament s’anirà imposant sobre la resta. El que ens amoïna és que sigui més letal, però per al virus això no és cap avantatge. Allò que, en principi, serà afavorit per la selecció natural només és la capacitat per escampar-se de manera més eficient. Matar l’hoste que has infectat no és eficient. És més pràctic que estigui infectat i vagi alliberant virus durant molt i molt temps. Com més virus millor, però si es passa, l’hoste mor i l’eficiència es perd.

Al final, el virus pot aconseguir optimitzar l’eficiència de diferents maneres i unes o altres soques s’aniran imposant. La manera com ens afectarà està per veure. Naturalment, per respondre ràpidament als canvis que experimenti, el que cal és anar fent-ne un seguiment proper. La variant britànica s’anomena així perquè allà és on l’han detectat. Però el motiu és simplement que allà fan milers de seqüenciacions del genoma del virus. A la resta del món en fan moltes menys, entre altres motius, perquè fer-ho costa una pasta. És clar, si no busques, no trobes.