Un dels indicadors més espectaculars dels efectes del canvi climàtic és l’anomenat “emblanquiment del corall”. Quan la temperatura de l’aigua sobrepassa determinats nivells durant massa temps, els coralls comencen a perdre el color i van esdevenint blancs. El motiu és que el corall viu en simbiosi amb diferents algues, anomenades zooxantel·les, que són les que li donen el color. Quan la temperatura puja massa, les zooxantel·les abandonen el corall i queda a la vista l’esquelet blanc de carbonat càlcic. Els pòlips dels coralls segueixen sent-hi, però sense les algues, la disponibilitat de nutrients queda molt compromesa i la supervivència del corall es redueix.
Si l’episodi no dura massa temps, les algues poden tornar i l’escull es refà, però si s’allarga massa, molts dels coralls moren definitivament. Aleshores cal molt temps per recuperar l’antiga esplendor dels esculls. Però la natura és constant i si li deixem uns quants anys, o unes poques dècades, el corall torna a guanyar terreny i una de les zones amb més biodiversitat del planeta es recupera.
El temps és la clau. El temps i el fet que quedin prou coralls vius com per anar refent el terreny perdut per l’emblanquiment. Però això és just el que anem perdent cada vegada més marcadament. Aquest 2020 està tenint lloc un extens fenomen d’emblanquiment de corall a la Gran Barrera Australiana. Un dels més extensos que es recorden i, el que és pitjor, és el tercer que ha patit en cinc anys.
Tot just estava començant a recuperar-se de les anteriors clatellades que ja en tenim una altra. Sense prou anys per recuperar-se, els danys són cada vegada pitjors i les possibilitats de recuperació es redueixen dràsticament.
Però no és una notícia inesperada. S’ha dit i repetit que un dels fets que passaran amb el canvi climàtic és que fenòmens ocasionals esdevindran molt més freqüents. En alguns indrets seran les condicions que provoquen l’emblanquiment del corall, en altres seran huracans d’intensitat extrema, en altres seran sequeres i en altres seran llevantades. De mica en mica, el temps que es disposava per recuperar la normalitat s’anirà escurçant. Aleshores tornarem a parlar de “la nova normalitat” que en aquest cas serà una nova normalitat climàtica.
Hi ha crisis que arriben de sorpresa i davant de les que s’entén que costi actuar prou ràpidament. Però aquesta excusa no la tindrem amb la crisi climàtica que tenim al davant.
Si la crisis es massa ràpida tens excusa perquè es massa ràpida i no pots reaccionar. Si la crisis es massa lenta també, no et preocupes i ho deixes per més endavant, tothom sap que el millor moment per fer qualsevol cosa es demà.
I ara fa uns dies havia llegit notícia de coralls que sobreviuen rodejats d’altres morts blancs, però que es tornen de color llampant, com fluorescent! Era per devora Nova Caledònia, si no record malament.
Jo també confinat ens haviem tornat molt blancs. I ara en dos dies sa pell descoberta està gamba com un guiri!
Ah, amb es coralls de vorera i altres invertebrats qui vulgui col.laborar, a Balears es demana ajuda filant molt prim inventariant ses voreres pam a pam. Directament o per error corall roig, corallina, tenasses, madrepora, fals corall, i jo supòs que si apuntau moltes altres igaul algun dia vos serveix, com pèl sauper, cornets, nacres, pades… Pes cas avui recollint plastiquets n’he vista una de nacra punxeguda que no tenia recordada, i sempre és emotiu : – )