Un dels capítols del culebrot de les vacunes són els missatges que van deixant anar responsables de diferents farmacèutiques avisant de la possibilitat que calgui una tercera dosi per mantenir la immunitat. És interessant, perquè ho deixen anar en un sentit hipotètic i sense posar dades sobre la taula per reforçar el que diuen. Dóna la sensació que del que es tracta és de dir-ho i així anar preparant el terreny.

Que una tercera dosi són molts milions de dosis i un cabàs de diners!

A veure. No és impossible que calguin més dosis. De fet, és fins i tot probable. Passa amb moltes vacunes, que protegeixen durant un temps, però l’efecte es va perdent a mesura que passen els anys. Ara bé. De moment, encara no sabem quant de temps durarà la protecció que estem aconseguint. Per tant, una mica de calma.

És cert que hi ha estudis que fan aproximacions comparant els nivells d’anticossos que generen les vacunes i el ritme al que van esvaint-se, amb la pèrdua de protecció d’altres vacunes. Però són aproximacions i al final no quedarà més remei que deixar anar passant el temps i anar vigilant com van les xifres d’infeccions.

D’altra banda. Amb tot això sembla que tot depengui dels nivells d’anticossos que tenim circulant per la sang. Un error. Els anticossos són una de les eines principals que tenim per combatre als virus. Però el més important són les cèl·lules que fabriquen els anticossos: els limfòcits B. I encara més. El que compta són les cèl·lules plasmàtiques, generades a partir dels limfòcits B, encarregades de fer els anticossos.

Si. La immunologia és complicada amb ganes. Que hi farem!

Les cèl·lules que mantenen la memòria per fabricar els anticossos contra el virus queden emmagatzemades dins el moll de l’os. Per això no és fàcil mesurar com tenim els nivells. Però el cas és que es pot fer, i ara acaben de publicar que malgrat que els nivells d’anticossos van baixant, ràpid primer, i més lentament després d’uns mesos, la protecció es manté. I es manté perquè al moll de l’os segueixen havent-hi cèl·lules plasmàtiques que, si cal, poden tornar a fer pujar els nivells d’anticossos contra el virus de la Covid19.

De moment només han passat onze mesos des que es van infectar els primers pacients que han participat en l’estudi. Gairebé un any. I, per ara, els nivells de cèl·lules de memòria segueixen alts. Segurament a la llarga també decauran, però aquest article, si es confirma, convida a l’optimisme. Cal dir que l’estudi està fet amb pacients que van superar la Covid19 i no amb persones vacunades, però no hi ha cap motiu per pensar que la cosa pugui anar diferent.

I encara més. Falta veure que passa amb l’altre pilar de la immunitat. Les cèl·lules T. Aquestes no ataquen al virus sinó a les cèl·lules infectades. Tampoc tenim gaires dades sobre com va la resposta d’aquestes cèl·lules ni de quant temps es mantindran funcionals després de passar la malaltia o d’haver rebut la vacuna. El que sí sabem és que amb les vacunes, efectivament es fan cèl·lules T actives contra el virus. Tot plegat fa que parlar de terceres dosis sigui encara un terreny tremendament especulatiu.

Em sorprendria que a la llarga no calgués posar cap dosi de reforç. Però no cal córrer a preparar les xeringues, que de moment la protecció que estem aconseguint sembla que no serà de curta durada. Com sempre, siguem cautelosos, però no paranoics.

(A no ser que aparegui alguna variant que ens doni un ensurt, cosa que podria ser, però que de moment tampoc ha passat)