Els astrofísics són una gent una mica despistada que sempre va perdent coses. Sabem que havien perdut la major part de la matèria de l’univers i encara més part de l’energia. Per això parlem de matèria fosca i energia fosca. Una manera elegant de dir que no saben que és ni on para.
Al final resulta que la matèria normal, la feta per protons, neutrons i tot això, només representa una petita part de l’univers. Però fins i tot d’aquesta, n’havien perdut més de la meitat. I perdre la meitat de la matèria normal de l’univers no és poca cosa!
La matèria normal, també l’anomenen matèria bariònica, més que res perquè està feta de barions. Els barions són els protons i els neutrons amb què es fan els àtoms. Hi ha més tipus de barions, però són inestables. Això de matèria bariònica és un nom complicat, però útil per no confondre-ho amb la matèria fosca, que també està perduda, però que és una història diferent. El cas és que se sap amb bastanta precisió quanta matèria bariònica es va formar durant el big bang, però quan miraven com és l’univers actual, les xifres no coincidien. Faltava més de la meitat i ningú sabia on havia anat a parar.
Aquest ha sigut un problema que s’ha arrossegat durant anys i, malgrat que ocasionalment es feien propostes, no ho acabaven de resoldre. Fins ara.
Acaben de publicar un estudi on estudiaven les anomenades “ràfegues curtes de ràdio”, o FRB per les sigles en anglès (Fast Radio Burst). Unes emissions de ràdio molt potents i molt curtes que es van descobrir l’any 2007 i que es van detectant ocasionalment. Per la manera com arriben, sembla que provenen d’altres galàxies, però encara hi ha molt misteri al seu voltant.
El cas és que uns investigadors han aprofitat aquestes ones de ràdio per mesurar la quantitat de matèria bariònica que hi ha per l’espai buit entre les galàxies. Perquè li diem buit, però no ho està del tot. I com que és tan immens, per poc gas que hi hagi per allà, podria representar un total molt gran.
L’estratègia va ser mirar com es frenaven al topar amb matèria normal. Si hi ha àtoms pel camí cap a la Terra, aquests frenaran lleugerament les FRB, però no ho faran de qualsevol manera. Depenent de com sigui, algunes longituds d’ona s’alenteixen més que altres. Això vol dir que mesurant el desplaçament que hi ha entre les diferents longituds d’ona d’un FRB pots calcular amb quanta matèria s’ha creuat pel camí.
I el resultat és que l’espai entre galàxies no és buit del tot sinó que hi ha, en paraules d’un dels autors, “l’equivalent a un parell d’àtoms en un volum equivalent al d’una habitació de la mida d’una oficina normal”. Molt poc, però com que el volum d’espai és tan enorme, això ja fa que quadrin les xifres.
Ara ja només queda per trobar la matèria fosca i l’energia fosca. Que juntes representen el vuitanta-cinc per cent de l’Univers. Encara tenen feina a buscar.
Pobres àtoms aïllats, què hi fan tot sols? Per què cap galàxia els ha atret?
És que les galàxies, totes però significativament les properes, atrauen qualsevol massa que hi hagi entre elles, fins i tot àtoms molt dispersos. Però aquestes masses seguiran trajectòries —òrbites— newtonianes, molt simplificadament mantenint la distància mitja en lloc de caure a la galàxia propera. De la mateixa manera que un planeta, un asteroide o un gra de pols al sistema solar, per molt que estigui atret pel Sol, no hi cau, en el sentit d’anar-hi a parar. Per caure, de manera una mica paradoxal, cal aportar energia per canviar la seva òrbita.
I quin volum té una oficina normal? Que enten l’autor per oficina normal? No sabia que hi hagues una unitat de mesura de volums que es digués oficina normal.
¿I si s’altre part d’univers despareix i apareix a ses butxeques, es bolsos i a ses cales tritura plàstics?
; – D
Curiós aquest univers és com un capell de mag!