Si ens parlen d’un tsunami, el primer que ens ve al cap és una onada gegantina arribant a les costes d’algun indret de l’oceà Índic o Pacífic. A l’Atlàntic també n’hi ha hagut, però fa més temps i no els tenim frescos en la ment com els que van afectar Japó o Indonèsia en la passada dècada. Lisboa va ser gairebé destruïda l’any 1755 per un terratrèmol seguit per un tsunami atlàntic.

Però que passa amb la Mediterrània? Poden haver-hi tsunamis?

Doncs sí. I de fet, tenim referències històriques d’alguns de famosos, com el que va destruir la civilització minoica quan va impactar contra Creta. L’origen va ser la gran erupció del volcà de l’illa de Santorini, que va quedar destruïda de resultes de l’esclat de la caldera volcànica. De manera que la Mediterrània, encara que sigui un mar més petit, també té el risc de tsunamis si es donés el cas d’una erupció o un terratrèmol al fons marí.

És clar, com que el mar és petit si el comparem amb els grans oceans, la probabilitat que tingui lloc un terratrèmol és més baixa. Simplement, menys superfície, menys indrets on patir el terratrèmol. Però això no vol dir que sigui inexistent. I a la llarga, aquesta baixa probabilitat representa un risc afegit, per dos motius.

El primer és que les distàncies són petites. Quan es detecta un terratrèmol en algun indret del Pacífic, l’onada pot trigar hores a arribar a la costa. Això dóna temps a emetre l’avís i a intentar evacuar la població. Cal que el terratrèmol no sigui precisament arran de costa i que els sistemes de detecció i d’alarma funcionin, però en general es disposa d’un cert marge de temps.

A la Mediterrània, tot està molt més a prop, de manera que el temps de resposta queda molt i molt reduït. Potser en direcció est-oest encara hi hauria un cert marge, però pel que fa a l’onada que es mogui de nord a sud, el marge és molt petit.

I d’altra banda, aquí no hi pensem en tsunamis. Si n’hi hagués un… costaria molt que la població s’ho prengués seriosament. Sí que hi ha un sistema de control per detectar i avisar. El NEAMTIC, per North-Eastern Atlantic, Mediterranean and connected seas Tsunami Information Centre, que des d’Estambul controla el tema. Però la poca pràctica i el baix risc fa preveure que tot i els avisos, la resposta serà lenta i insuficient.

Això també és comprensible. Un es prepara per les coses probables, però de les improbables no en fem massa cas o acabaríem paranoics. Sempre és complicat l’equilibri entre la protecció i l’obsessió. Aquí patim per incendis forestals i llevantades, però no per tsunamis tot i saber que alguna vegada, que tant pot ser d’aquí a unes setmanes com d’aquí a un grapat de segles, n’hi haurà algun. El que sí sabem és que serà difícil de preveure i que, segurament, no trobarem la manera de respondre-hi a temps.